x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ASTRONOMIA AVENÇOS

La NASA es planta a Mart

  • AGENCIAS / M.C.E.
Actualitzada 19/02/2021 a les 09:30

La sonda nord-americana Perseverance aterra amb èxit al planeta roig, després de set mesos de viatge || Els Emirats Àrabs i la Xina preveuen que les seues missions hi arribin els propers mesos

Primera imatge captada pel ròver des del planeta roig.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Il·lustració del ròver Perseverance sobre la superfície de Mart.

NASA
Primera imatge captada pel ròver des del planeta roig.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Primera imatge captada pel ròver des del planeta roig.

NASA
Primera imatge captada pel ròver des del planeta roig.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Salvador Ribas, director científic del PAM

NASA

El febrer és un mes decisiu per a l’exploració espacial. I és que tres missions liderades pels Estats Units, la Xina i els Emirats Àrabs s’han proposat de conquerir Mart.

Després de set mesos de viatge i més de 470 milions de quilòmetres solcant l’univers des de la Terra, la sonda nord-americana Perseverance va ser ahir, a les 21.56 hora espanyola, la que va aterrar a la superfície d’aquest planeta per mirar de desentranyar-ne els secrets. El complicat amartatge va mantenir en suspens la població de punta a punta del globus, que va seguir, gairebé en temps real −el senyal va arribar a la Terra amb 14 minuts de diferència−, aquesta nova fita històrica de l’agència espacial NASA.

L’aterratge es va viure amb gran eufòria entre els científics nord-americans que seguien amb tensió les maniobres del ròver, que cinc minuts després de trepitjar terra marciana es trobava ja llest per iniciar l’exploració i va enviar la primera imatge de la superfície planetària. La Perseverance (de 6 rodes, 3 metres de llarg i 1.060 kg i cinquè vehicle que explora el planeta) finalment va superar amb èxit els “set minuts del terror” entre l’arribada a la fina atmosfera marciana i la superfície d’aquest planeta on, durant els propers 687 dies de missió, intentarà trobar signes de vida passada i constància de l’aigua que hi havia allà fa 3.800 milions d’anys.

I ho farà recollint les primeres mostres que s’enviaran a la Terra en els propers anys. Espanya també participa en aquesta important missió amb una estació meteorològica dissenyada al Centre d’Astrobiologia, un dels set instruments científics que incorpora el ròver i que ajudarà a mesurar el vent, la humitat, la pressió atmosfèrica i les propietats de la pols en suspensió.

La novetat més destacada, tanmateix, és un petit helicòpter que es convertirà en la primera aeronau que solcarà el cel marcià. Així mateix, el vehicle també incorpora dos micròfons, que per primera vegada a la història captaran el so d’aquest planeta.

Els Emirats Àrabs Units (EAU) i la Xina se sumen per primer cop a aquesta cursa espacial que té Mart com a objectiu. Malgrat que no serà fins al maig quan es preveu que la missió xinesa toqui sòl marcià, el país asiàtic va aconseguir el 10 de febrer que la primera nau que envia a aquest planeta ingressés en la seua òrbita, segons van informar des de l’Administració Nacional de l’Espai de la Xina (CNSA). Un dia abans d’aquesta fita xinesa, el 9 de febrer, els Emirats Àrabs també van anunciar que la seua primera sonda va arribar al planeta roig, on continua orbitant a l’espera de trobar el lloc més apropiat per aterrar.

 


Investigadors espanyols han dissenyat l’estació meteorològica que incorpora el ròver

 

Segons experts com Salvador Ribas, director científic del Parc Astronòmic del Montsec (PAM), probablement en els pròxims deu o quinze anys ja estiguem preparats per poder enviar una tripulació humana que trepitjarà per primera vegada la superfície de Mart.

  • Més de 600 dies a Mart. La NASA va llançar al juliol la sonda Perseverance, que ahir finalment va trepitjar terra marcià. Consta de sis rodes, 23 càmeres i material científic per recollir mostres del cràter Jezero, una zona rica en sediments, ideal per buscar biosenyals. Allà s’estarà durant, almenys, un any marcià (aproximadament 687 dies). Abans d’aquesta missió, només Estats Units, Índia, l’antiga Unió Soviètica i l’Agència Espacial Europea van ser capaces d’arribar a Mart amb èxit.
  • Moment històric. Cinc minuts després d’aterrar a Mart, la Perseverance va enviar la primera imatge de la superfície marciana que registra, després publicada al compte oficial a Twitter del robot acompanyat del missatge: “Hola, món. El meu primer cop d’ull a la que serà la meua llar per sempre.” El robot va descendir sobre Mart després de reduir en set minuts una velocitat de 20.000 quilòmetres per hora.

 

Salvador Ribas
Director Científic del PAM

Primera imatge captada pel ròver des del planeta roig.

Quines preguntes ens ajudaran a resoldre les missions que vagin a Mart?

L’estudi de l’aigua i dels materials que es troben a la superfície ens ajudaran a entendre el passat d’aquest planeta. Sabem que hi va haver molta aigua, així que una de les grans incògnites dels últims anys és quina empremta ha deixat. Tot això es complementarà amb la informació que aporti l’estudi de les primeres mostres que es volen traslladar de Mart a la Terra (les poques de les quals disposem fins a la data procedeixen de restes de meteorits).

Quan preveu que l’ésser humà pugui trepitjar per primera vegada aquest planeta?

Si hagués de dir una data apostaria almenys fins a la dècada dels trenta, encara que crec que l’arribada a Mart no es mesura en anys, sinó en dòlars. Tecnològicament no estem gaire lluny d’aquesta fita, encara que el cost econòmic i el risc encara són molt alts. Una competició o una cursa especial entre dos potències, com es va donar amb l’arribada a la Lluna entre els EUA i l’URSS als 60, ajudarien a escurçar els terminis.

Podrem arribar a convertir-lo en una segona casa?

Mart no té unes condicions que propiciïn una habitabilitat còmoda (-50º de mitjana). Hauríem d’anar amb vestits espacials per tenir subministrament d’aire respirable i la poca aigua que hi ha al planeta no sabem com es troba. Atès que no hem estat capaços de preservar correctament la Terra, crec que primer ens hauríem de plantejar què volem aconseguir a Mart per no tornar a repetir els mateixos errors.

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre