lectura reportatges

Fa pràcticament tres dècades que a Lleida es va fundar l’Associació Antisida, una entitat sense ànim de lucre de suport a les persones seropositives i de lluita per la prevenció d’aquesta malaltia. Joan Fibla és professor i investigador de la Facultat de Medicina de la UdL i des de fa vuit anys presideix l’entitat. Des de finals dels vuitanta han canviat moltes coses: es coneix molt millor com funciona el virus del VIH i s’han desenvolupat fàrmacs per combatre’l amb eficiència. La societat, però, encara té molts prejudicis i cal ser perseverant per combatre els estigmes que l’envolten.

Els premis Ignasi Miquel, convocats per la demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes cada cinc anys, permeten posar en valor les mirades mé ...

Vídua i administradora del llegat
de l’artista d’Àger Benet Rossell

El Ball de Diables de Cervera-Carranquers compleix enguany 25 anys. Ho estan commemorant amb diferents activitats al llarg d’aquest 2019, aprofitant ...

Un esclat de colors vistosos enmig del paisatge àrid sorprèn aquests dies aquells que visiten les Garrigues. És un camp de flors a la sortida del poble del Vilosell, des d’on els seus propietaris envien iris i bulbs tant a tot Espanya com a diferents països d’Europa

La cantant, compositora i cantaora de flamenc Mayte Martín (Barcelona, 1965) va presentar recentment el seu treball discogràfic Tempo Rubato a l’Auditori Enric Granados de Lleida. El disc, que desgrana les seves vivències, amors, desamors i desenganys a través d’onze temes ens ha donat peu a parlar amb ella de la seva concepció de la vida i de la música. Des que a finals de la dècada dels 80 Peter Gabriel, cantant del grup de rock progressiu britànic Genesis, la va escollir per representar Espanya en diferents festivals, el seu nom va fer el salt internacional

Són molt pocs els esportistes que arriben a l’elit havent començat a l’adolescència. El lleidatà Jordi Simó és un d’aquests. Amb vint-i-dos anys és ciclista professional en la modalitat de descens per a l’equip andorrà Commencal Ethen Box. Va guanyar la passada edició de la cursa DownTown Barcelona a la capital catalana i el seu objectiu per aquest any és poder competir a les set finals de la copa del món

Barcelona ha estat la ciutat convidada a la Feria Internacional del Libro de Buenos Aires

Toni Prim exposa fotogafies de palmeres de tot el món a l’Espai Cavallers de Lleida

El cinèfil lleidatà Juan Ferrer està de celebració: la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya celebra vint-i-cinc anys i ell n’ha estat el director artístic des del primer dia. És la cara més visible del certamen, però al darrere hi ha el Centre Llatinoamericà de Lleida, les diferents institucions que donen suport al festival i un equip de persones que treballen a l’ombra perquè la Mostra sigui un èxit. Enguany han canviat de data i en motiu de l’aniversari ampliaran seccions i escenaris. Comença el proper 6 de juny amb l’estrena de ‘Rojo’, de l’argentí Benjamín Naishtat

Anna Solanas i Marc Riba són l’ànima de la productora I+G Stopmotion, considerada una de les més importants de l’animació analògica del país. Aquesta primavera van venir a l’Animac de Lleida per explicar els secrets de l’stopmotion, la passió de la seua vida

Jordi Tarragona té més de 35 anys d’experiència com a empresari, a més de ser llicenciat en Dret. Ha estat director general de diferents companyies com ara Expomobi (1986-2014), Cashmöbel (2005-(2016), conseller delegat de Serra del Clos 1616 (2001-2017) i actualment és conseller delegat de La Muralla de Balaguer SL i president de Comertia Gestio i Expansió d’Actius SA. Exerceix com a consultor de família empresària i ha publicat diferents llibres, entre els quals Continuar? Vendre? Tancar? Apunts d’un empresari familiar (Profit)

La xacra dels abusos infantils s’estén com una taca d’oli i cada dia en surten més casos. Molts, de fa dècades. Malgrat el dolor que suposa i el poc que diu de nosaltres com a societat, si hi hem de veure un punt de llum, aquest seria que sembla que les víctimes cada cop més van perdent la por a parlar i a denunciar. I això és clau. Com ho és l’intentar reconèixerne els símptomes i parlar-ne amb els petits per eradicar aquests comportaments

Marc Artigau (Barcelona, 1984) és llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. És autor de diverses obres teatrals, però també es mou com el peix a l’aigua en la poesia i en la narrativa. De fet, la seva última novel·la, La vigília (Destino), va merèixer el Premi Josep Pla 2019. A més, escriu un microrelat cada dia a RAC1, i anys abans ho havia fet a Catalunya Ràdio. Un ampli univers literari en què té molt present Arbeca, on va passar molts estius de nen jugant amb els seus avis, i on encara torna quan en té ocasió o les seves obligacions laborals li permeten

Hollywood és el món dels somnis per excel·lència pel que fa al cinema i dècades enrere va estar més a tocar que mai. Eren, sobretot, els anys 60 i 70 i moltes grans produccions es van rodar a Espanya. Dos fotògrafs de la Segarra, els germans Claudi i Frederic Gómez Grau, es van convertir en imprescindibles. Fins i tot Ava Gardner es va rendir a la seva càmera

Els propers 20, 21 i 22 de maig s’organitza al Cafè del Teatre les segones jornades de ‘Pint of Science’, una iniciativa internacional per apropar la ciència a la ciutadania. Ester Desfilis és llicenciada i doctora en Ciències Biològiques per la Universitat de València, professora del departament de Medicina Experimental de la UdL i membre del grup de recerca de l’IRB-Lleida que estudia les bases neuronals del comportament. El dimarts impartirà una conferència titulada ‘Cervesa i gens’

Aquesta primavera s’han posat en marxa les ‘Rutes d’en Pius’, circuits d’orientació i ornitologia que ens animen a descobrir els Espais Naturals de Ponent. Una vintena de zones de les comarques de Lleida, des dels secans de la Segarra a l’aiguabarreig del Baix Segre, amb un alt valor mediambiental i paisatgístic que val la pena de conèixer

La borgenca Sara Boldú observa a vista d’ocell el treball agrícola durant un any

No es considera una experta, com a molt accepta l’etiqueta d’especialista i, sobretot, la de comunicadora. La catalanoveneçolana Yve Ramírez s’ha convertit en un referent a les xarxes socials a través del seu bloc laecocosmopolita.com, des del qual comparteix consells, idees, preguntes i propostes perquè el nostre dia a dia sigui més conseqüent amb el medi ambient. Mentre no arriben les grans decisions polítiques, Ramírez ens proposa fer petits canvis al nostre dia a dia. Va ser una de les ponents convidades a la Setmana de la Sostenibilitat per la comissió de Medi Ambient de la UdL

La Banda Simfònica Unió Musical de Lleida (BSUMLleida) fa cinc anys i d’aleshores és una referència obligada dins el panorama musical de la ciutat. Els seus concerts gaudeixen d’un seguiment màxim i la fidelitat del seu públic –sumada a la qualitat intrínseca dels seus projectes artístics– ha col·locat aquesta formació en una merescuda posició d’excel·lència i prestigi

La Marialba Revés (Lleida, 1958) es defineix com a novel·lista 100%. Ho diu perquè s’hi dedica a temps complet. El cert, però, és que sentint-la parlar del seu amor per la literatura no queda cap dubte que tamb...

El diagnòstic d’una malaltia com la fibromiàlgia pot canviar la vida, però l’Anna Asnà tenia clar que una cosa era modificar els hàbits i l’altra, molt diferent, enfonsar-se. Així que, conscient de les seves habilitats, fa un any i mig va néixer Xanna, un espai on crea complements i joies amb minerals, que ja té clients internacionals

El periodista i escriptor Rafel Nadal va deixar la direcció d’El Periódico de Catalunya el 2010 i l’any següent ja publicava la primera novel·la, Els mandarins. Des d’aleshores, no ha parat d’obtenir èxits literaris, que es tradueixen en lectors, premis i traduccions a altres llengües. La seva darrera novel·la, El fill de l’italià, va merèixer el premi Ramon Llull d’aquest 2019 i s’ha convertit en la novel·la més venuda del darrer Sant Jordi. Malgrat això, no deixa d’estar atent a l’actualitat, però atesa la complexitat actual, prefereix opinar-ne en entorns en els quals hi hagi temps per als matisos, les reflexions i el debat

Quan els temps canvien, també ho fan les professions. En aquest cas, un ofici “antic” ha retornat a força, però s’adapta als nous temps. Acqua di Parma disposa de barbers ‘internacionals’ i Lluís Perruquers de Lleida n’ha rebut un d’ells, Francesco Filippi, que ha fet les delícies dels clients

El jove Isaac Martínez representarà la província de Lleida al concurs Mister International Spain 2019, que se celebrarà aquest proper mes de juliol a Villanueva de la Jara, a Conca. Nascut a Altafulla, té vinti-cinc anys, tota la seua família és de Lleida i des de fa set anys viu i treballa a la capital del Segrià. Estudia els graus d’Inefc i Fisioteràpia i es guanya la vida fent d’entrenador al gimnàs Ekke. Els organitzadors del concurs el van localitzar a través de les xarxes i va decidir provar sort

Els primers dies de maig els més petits de Lleida viuen amb frisança els dies previs a la festa major. L’espera se’ls fa eterna, no veuen el moment de veure sortir els gegants, els capgrossos i Lo Marraco. Aquesta bèstia és un dels elements més vistosos del seguici festiu. Amb un centenar d’anys a l’esquena, el drac s’ha convertit en tot un símbol de la ciutat

El valencià Bóreas Talens defuig els cànons a l’hora de documentar el seu entorn immediat

Amb vint-i-dos anys havia viscut a Londres i fet la volta al món. Pepa Roma, nascuda a la Sentiu de Sió, va heretar la curiositat del pare i l’empenta de la mare per convertir-se en una dona independent. Va viure en primera persona l’edat daurada del periodisme espanyol: quan els mitjans enviaven els seus redactors sobre el terreny per explicar la notícia des de primera línia. Va entrevistar personatges com el Dalai Lama, Carlos Menem o Nelson Mandela. En literatura ha publicat mitja dotzena de novel·les, la darrera, ‘Una família imperfecta’, traduïda al català per Pagès Editors

La persecució del poble gitano ve de lluny. Hi ha experts que la situen el 1499 amb la Pragmàtica de Castella, que ordenava expulsar-los si no s’adaptaven al modus vivendi d’aquí. Ara bé, el Projecte d’Extermini de 1749 va anar ideològicament més enllà. La dona en va ser una víctima gairebé invisible