El gos feia contorsions damunt el terra humit del jardí, intentant acostar les dents sense èxit al nus que lligava les seves qu...
La meva infància va estar marcada per una postguerra cruel i eixuta, sense jocs i rialles. Sovint, m’agradava anar al bosc. Sobr...
S
’ha de tenir amics. Dels bons. Els amics de veritat s’han de poder comptar amb els dits d’
Tot i la poca llum de la sala puc veure els seus ulls petits i foscos, encastats en aquella cara de pocs amics i carregada de males intencion...
En Quique Laflor era más importante lo que callaba que lo que hablaba. Todos pensaban que era mudo hasta que el ins...
Era un capvespre de diumenge de març. Al carreró de vora el Tàmesi, Glaisher St., semblava no haver-hi ningú
Tic-tac, tic-tac, tic-tac… El maleït rellotge no s’atura. El temps transcorre i m’adono que no puc tornar enrere. Vol...
Matar va ser fàcil, un tall net a la jugular i es va dessagnar lentament. Si es fa bé no embruta. Vas triar el tall més ...
