La Lleida desapareguda - Segre.com
Viure per veureViure per veure
  • inici
  • contacte
  • mapa web

Cerca per data

Octubre - 2016
Dil Dim Dim Dij Div Dis Diu
  02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31  

Cerca per conceptes

 Benvolgut   Catalunya   debat   enllà   Espanya   futur   I   Jordi   L'endemà   Lleida   Museu   Pla   Reflexions   Sant   setmana   temps   Temps   vella   veritat   vida 

Ultima modificació: segueix-nos al twitterEspai Cercle a Facebooksindicació de continguts

Viure per veure

Marta Alòs

Escriptora

19

11

2012

La Lleida desapareguda

Durant el mes de juliol de l'any 2007, aquest mateix diari publicava un article molt interessant del professor Francesc Fité. Rèquiem per l'antiga església de Sant Pau del carrer la Palma era un lament, un altre, per la manca de sensibilitat que sembla que impera a la nostra ciutat per tot allò que té a veure amb el nostre patrimoni. En aquella ocasió, Fité, signant un article que en realitat reflectia allò que pensava molta gent, denunciava l'enderroc d'un oratori tot i que la seva denúncia anava molt més enllà, perquè amb la desaparició de l'edifici, Lleida perdia quelcom més. Aquesta, però, ha estat la xacra de la ciutat i, potser per això, quan volem resseguir tot passejant pels llocs que han marcat la seva història, i a diferència d'altres ciutats, constatem que no hi queda gairebé res. I l'excusa es repeteix com una lletania: "És que com que Lleida és terra fronterera, doncs per aquí passaven tots els exèrcits i ho arrasaven tot!" I llavors hom es pot preguntar: i el que es va continuar enderrocant una vegada hi van passar tots, això com es justifica? Els dos edificis modernistes construïts per l'arquitecte Morera i Gatell que es van enderrocar per construir-hi una casa anodina, en plena especulació immobiliària de l'any 2006, també va ser culpa dels exèrcits que passaven i traspassaven la ciutat? No deixa de ser curiós, per no dir tràgic, que el nostre ajuntament dediqués el primer número de la col·lecció La Banqueta a l'arquitecte Morera i Gatell (Morera, arquitecte modernista?Frederic Vilà i Tornos), on es pot veure una fotografia d'una de les dues cases que anys més tard el mateix ajuntament va permetre que fos enderrocada. I la casa neoclàssica situada a l'avinguda Francesc Macià, 45? I els esplèndids balcons i rajoles que bastien la casa Cristòfol de l'avinguda Catalu-nya? I què se n'ha fet, de l'immens escut que presidia la casa Nuet dels comtes de Torregrossa a l'avinguda Blondel? I de la mènsula original, un cap de dona tallada amb pedra, que hi havia al carrer del General i que, misteriosament, ha estat substituïda per una còpia que fa riure? L'altre dia, tot parlant amb un antiquari, em va deixar anar que havia vist, en una casa de Barcelona, una peça d'estil barroc procedent de la desapareguda església de Sant Pau. Ai, quanta raó tenia el Fité amb aquell Rèquiem!

Què se n'ha fet, de l'immens escut que presidia la casa Nuet dels comtes de Torregrossa a l'avinguda Blondel?



tornar enrera