Reflexions de Pasqua - Segre.com
Viure per veureViure per veure
  • inici
  • contacte
  • mapa web

Cerca per data

Octubre - 2016
Dil Dim Dim Dij Div Dis Diu
  02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31  

Cerca per conceptes

 Benvolgut   Catalunya   debat   enllà   Espanya   futur   I   Jordi   L'endemà   Lleida   Museu   Pla   Reflexions   Sant   setmana   temps   Temps   vella   veritat   vida 

Ultima modificació: segueix-nos al twitterEspai Cercle a Facebooksindicació de continguts

Viure per veure

Marta Alòs

Escriptora

21

04

2014

Reflexions de Pasqua

Avui aprofito les darreres hores de llibertat abans de tornar a la voluntat incontestable del rellotge, per continuar reflexionant sobre el procés sobiranista del meu país. Aquests dies de descans hi he pensat molt, en tot plegat, i el que més em neguiteja és comprovar, una vegada més, el grau de desconeixement que molts catalans tenen de la nostra pròpia història. Les sobretaules amb amics durant aquesta Setmana Santa m'han servit per confirmar el grau de candidesa que envolta tot el procés. Converses de patriotisme de cap de setmana on alguns afirmaven que la independència estava a tocar es barrejaven, entre plat i plat, amb altres impregnades d'un pessimisme insalvable i totes elles amb un nexe comú: la més absoluta sorpresa davant de la incomprensió d'Espanya. Certament per una persona amb conviccions profundament democràtiques es fa difícil d'entendre com es pot negar un dret tan bàsic com és el que el poble pugui decidir de-mo-crà-ti-ca-ment, però si ens aturem a reflexionar com s'ha construït Espanya, la seva història, ho entendrem perfectament. Com pot un Estat com l'espanyol, que ha estat parit a cops de sabre, dictadures, monarquies tutelades per militars, amb períodes de democràcia de baixa intensitat, de corrupteles i cops d'estat, defensar principis elementals d'una democràcia en lletres majúscules com les que regeixen als països civilitzats? És impossible. Per això comprovem com tot segueix igual i com aquella màxima de "Antes roja que rota" segueix vigent i per això no hi ha cap diferència entre el discurs de Rajoy i el de Rubalcaba. I per això els populars van aplaudir Rubalcaba al Congrés. I per això la reforma de la Constitució espanyola que defensa el PSOE no inclouria el dret a l'autodeterminació dels pobles. I per això els Ultra Sur van cremar una senyera abans del partit Barça-Madrid de la setmana passada. I per això el madridisme va celebrar el títol de Copa a la Cibeles cridant a la unitat d'Espanya amb frases tan respectuoses com "Puta Barça i Puta Cataluña" i "No nos engañan: Cataluña es España". I per això mentre l'illa de Menorca estigué sota la dominació anglesa, l'ús públic del català fou respectat, i va viure un període de llibertat i esplendor, mentre que immediatament després de tornar al domini de la corona espanyola, l'any 1802, va començar-ne la persecució i prohibició.

Si pensem com s'ha construït la història d'Espanya, entendrem com es pot negar el dret a decidir d'un poble



tornar enrera