Temps de Pasqua - Segre.com
Viure per veureViure per veure
  • inici
  • contacte
  • mapa web

Cerca per data

Octubre - 2016
Dil Dim Dim Dij Div Dis Diu
  02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31  

Cerca per conceptes

 Benvolgut   Catalunya   debat   enllà   Espanya   futur   I   Jordi   L'endemà   Lleida   Museu   Pla   Reflexions   Sant   setmana   temps   Temps   vella   veritat   vida 

Ultima modificació: segueix-nos al twitterEspai Cercle a Facebooksindicació de continguts

Viure per veure

Marta Alòs

Escriptora

25

04

2011

Temps de Pasqua

Avui, després de menjar-me amb els amics la tradicional mona i de fer una bona migdiada, em tocarà tornar-me a posar les piles perquè la setmana que comença arriba amb l'agenda carregada de feina. Tanmateix, aquesta Setmana Santa he tingut temps de descansar i de fer aquelles coses que més m'entusiasmen: llegir, escriure, parlar, escoltar i badar. Cinc verbs que m'agrada conjugar sempre que en tinc l'ocasió i que, en temps de crisi, s'agraeix que resultin ser tan barats. De fet, tinc molts amics amb qui compartir aquestes dèries. Quan de tant en tant ens reunim, sovint repetim que les nostres aficions no han variat d'ençà que vam estudiar primària. I junts aquests dies hem aprofitat també per parlar de tot i de res en concret, per a la lectura en diagonal d'alguns dels llibres que teníem endarrerits o que, simplement, volíem en veu alta tornar a rellegir, hem escrit missatges al vent de port tot escoltant la Barcarola d'Offenbach i pujats als cims més alts, hem badocat amb la immensitat de la natura. La ginesta ha impregnat les proclames més abrandades (de totes em quedo amb aquesta, amic Joan: "No ens podran prendre el nostre autorespecte si no els el donem") i les boires de matinada ens han fet retornar a la cara aquella pell de joventut que fa anys que vam deixar enrere. Com que el Sant Jordi d'enguany ha estat més sant que mai, vam organitzar una jornada literària d'anar per casa; vull dir que la vam celebrar a casa. Amb les esparde-nyes als peus, vam encetar la lectura dels llibres que ens hem autoregalat. Jo vaig triar-ne un que em sembla que marcarà el tret d'inici d'un debat que ja començava a esdevenir urgent. Adéu a la universitat. L'eclipsi de les humanitats, del catedràtic de teoria de la literatura Jordi Llobet. Un títol elegíac que, com un plany, denuncia l'abandonament de les essències que van bastir l'ànima de les universitats, i que es pot resumir amb una paraula: humanitats. Era al voltant d'aquesta lectura que ens interrogàvem com, sense uns coneixements humanístics, hom pot arribar a entendre l'arquitectura d'en Gaudí o d'en Domènec i Muntaner. Temps de Pasqua per a la reflexió, sense mòbils que ens puguin pertorbar el silenci i la pau del moment. Amics concentrats en la paraula verbalitzada, sense Twitter ni Facebook que massa sovint ens fan oblidar que hi va haver un dia en què la gent es mirava als ulls per enraonar.

Temps de Pasqua per a la reflexió, sense mòbils que ens puguin pertorbar el silenci i la pau del moment



tornar enrera