Per què un sistema de mesura va reduir les hectàrees de la muntanya de Tor a gairebé la meitat?
Les hectàrees que mostra el cadastre difereixen molt de les que apareixen als antics documents. Expliquem els motius.
Fotografia de Tor de l'època
En la majoria de les cròniques de SEGRE sobre el poble Tor hem explicat que les hectàrees que té la muntanya del poble, que és terreny privat i la propietat de la qual ha sigut disputa permanent des de molts anys enrere, té una extensió de 4.800 hectàrees.
L'any 1995 una sentència va atorgar la propietat a Josep Montané Baró, de casa Sansa. SEGRE ho explicava així a la crònica d'aquell dia:
A la Vall Ferrera són molts els que creuen que la recent sentència que atorga a un sol veí, Josep Montané Baró, la propietat de la meitat muntanya i de les seves 4.800 hectàrees de boscos i nevades terres no farà sinó agreujar un vell conflicte desencadenat als anys seixanta i amb dècades d'història jalonades per la truculència de les terres.
Aquella crònica de l'època parlava de les hectàrees. I ho deia bé, ja que les escriptures de propietat que es podien consultar aleshores especificaven que les hectàrees eren 4.800. Però potser les 4.800 hectàrees estaven lleugerament inflades.
Quina extensió ocupa, la muntanya de Tor?
A principis de segle XXI, un sistema anomenat SIGPAC va canviar el la mesura dels terrenys de la muntanya. El SIGPAC són les sigles de Sistema de Información Geográfica de Parcelas Agrícolas, una eina desenvolupada per la Unió Europea per gestionar i controlar les ajudes directes als agricultors i ramaders en el marc de la Política Agrícola Comuna (PAC).
El SIGPAC està integrat per una base de dades geogràfica que inclou informació detallada sobre cada parcel·la agrícola, com ara les seves dimensions, ubicació, tipus de cultiu, etc. Aquesta informació es recull i s'actualitza periòdicament a partir d'imatges de satèl·lit i fotografies aèries, així com d'altres fonts de dades.
Els agricultors poden accedir al SIGPAC a través de portals en línia per consultar informació sobre les seves parcel·les i assegurar-se que les dades són correctes. A més, les autoritats poden utilitzar aquest sistema per realitzar inspeccions i verificar la conformitat amb les normes de la PAC.
Aquest sistema utilitza tecnologia de sistemes d'informació geogràfica (SIG) i imatges de satèl·lit per mapar i analitzar les parcel·les agrícoles. La seva irrupció va significar poder mesurar més acuradament els terrents agrícoles, entre els quals també hi havia la muntanya de Tor.
I en el cas de Tor va canviar... a la baixa. Es va reduir fins a les 2.600 hectàrees. És el que diu el Cadastre. I el que va dir l'última resolució, del 2005, que deia que les 2.600 hectàrees eren propietat de les tretze famílies que, a finals del segle XIX, van constituir la Societat de Copropietaris.
Per què va passar, això?
El sistema antic de mesura dels terrenys agrícoles es basaven en calcular la mida de les parceles, sense importar el grau d'inclinació. És a dir, una finca de 100 metres d'ample i de llarg eren 10.000 metres quadrats. Sense importar la inclinació del terreny.
Amb el nou sistema SIGPAC això va canviar, ja que es que es feia era una mesura de la base calculada segons el perímetre. Com en el cas anterior, si un terreny feia 100 metres d'ample i de llarg, no eren 10.000 metres quadrats, sinó que tenia en compte la inclinació. Pel que podia resultar en un terreny total de 5.000 metres quadrats, per exemple. En el cas de les muntanyes i els terrenys inclinats, molts hi van perdre.
