Les sis capitals de comarca del pla de Lleida cedeixen sòl a la Generalitat per construir 530 pisos

Els alcaldes de les sis capitals de comarca del pla de Lleida –Balaguer, Lleida, Tàrrega, Mollerussa, Cervera i les Borges Blanques– demanen a la Generalitat més facilitat d’accés a l’habitatge i millorar la mobilitat per arrelar els joves al territori, i ofereixen sòl al Govern per construir 530 habitatges públics.

Els solars que les sis capitals de comarca del pla de Lleida cedeixen a la Generalitat per construir pisos públics permetrien aixecar 530 habitatges de titularitat pública. Lleida aportaria sòl per al voltant de 320 habitatges; Mollerussa i Tàrrega, uns 60 cada una; Cervera, uns 56; Balaguer, 37 i les Borges Blanques, al voltant de 35. Així ho van avançar ahir els alcaldes de Balaguer, Lorena González; de Lleida, Fèlix Larosa; de Tàrrega, Alba Pijuan; de Mollerussa, Marc Solsona; de Cervera, Jan Pomés; i de les Borges Blanques, Josep Farran, que es van reunir a la capital de la Noguera per analitzar els principals reptes comuns i reforçar la col·laboració amb la Generalitat.

La despoblació i la necessitat d’oferir oportunitats als joves perquè tornin i es quedin al territori van centrar part de la trobada, tal com va ocórrer en l’anterior cita celebrada el febrer del 2024 a Tàrrega.

En matèria d’habitatge, van lamentar que els solars de la Sareb, malgrat ser propietat d’una administració pública, no hagin estat inclosos i van reclamar la seua incorporació al pla del Govern per construir 50.000 habitatges.

“És urgent sumar tot el sòl disponible”, va explicar l’alcaldessa de Balaguer, Lorena González. “Fa falta habitatge assequible aquí a les capitals perquè els nostres joves puguin projectar el seu futur, tenim l’obligació d’oferir oportunitats locals, altrament se n’aniran”, va assenyalar.

Els sis municipis van sol·licitar el suport tècnic i econòmic de la Diputació per afrontar amb garanties els tràmits de les convocatòries de la llei de Barris, el pla d’Obres i Serveis (Puosc) i altres programes d’inversió local.

“A tots ens arribaran fons que ens permetin invertir i beneficiaran el municipi, però la majoria no tenim recursos humans i tècnics per presentar projectes competitius”, va afegir la primera edil de Balaguer.

Van acordar convocar una altra reunió en el marc de Municipàlia, la fira que tindrà lloc a Lleida el proper octubre, en què preveuen una taula de treball per buscar fórmules sobre polítiques d’arrelament juvenil.

Demanen un pla de mobilitat per millorar connexions entre comarques

Els sis alcaldes de les comarques del pla de Lleida exigeixen un pla de mobilitat per resoldre la falta de connexions eficients de transport públic entre els seus municipis. L’objectiu és vertebrar el territori més enllà de la connexió amb Lleida. Van manifestar que demanaran una reunió amb el departament de Territori per redactar aquest pla que també ha d’afavorir l’arrelament dels joves als seus pobles. El pla ha de respondre a les carències del transport públic tant d’infraestructures viàries com de ferroviàries. Encara que l’ATM de Lleida ofereix un servei de bus interurbà que funciona amb eficàcia, les connexions ferroviàries requereixen millores significatives.

Balaguer disposa de la línia de la Pobla de Segur, operada per FGC, que ofereix un servei robust i fiable. Mollerussa, Tàrrega i Cervera, la línia de Manresa, l’RL4, que presenta greus carències de freqüències i velocitat reduïda, tot i que a aquest any ha passat a tenir deu trajectes diaris en cada sentit.

Així mateix, està previst que el 2026 la Generalitat assumeixi la gestió de la línia. Per la seua part, les Borges Blanques compta amb la línia de la costa (R-13/ R-14) amb freqüències baixes i talls per robatoris de cable que interrompen el servei, la qual cosa genera desconnexió amb la capital.

D’altra banda, les principals vies ràpides, AP-2 i l’autovia A-2, comuniquen la majoria les capitals amb Lleida i entre si, la majoria, però no resolen les carències del transport públic per a aquells que no disposen de vehicle propi. L’objectiu dels alcaldes lleidatans és oferir alternatives reals al cotxe, vertebrar les comarques i frenar la despoblació al facilitar la mobilitat entre els municipis, amb una planificació que consideri tant les infraestructures viàries (AP-2 i A2) com el potencial de les línies ferroviàries.