Bany de realitat per a l'Hiopos Lleida

L’Hiopos Lleida va estrenar ahir el caseller de derrotes en un partit en el qual pràcticament tot li va sortir creu. Després d’un primer quart en el qual va jugar de tu a tu a tot un València, a partir del segon es va anar diluint, frustrat pel poc encert exterior, la seua debilitat a la pintura i l’actuació del triplet arbitral, que va exhibir un criteri sense sentit a l’hora d’assenyalar les faltes. El balanç de 30 a 21 ho diu tot. Els 21 punts de diferència al final (78-99) van ser el fidel reflex d’un duel entre un equip que es va frustrar quan les coses no li van sortir bé i un altre de més fet i amb un potencial descomunal que va prendre la llicència de donar descans a una de les seues estrelles, Jean Montero.

El quadre de Gerard Encuentra va començar bé, entonat en defensa i fluid en atac, però el València no es va quedar enrere. El duel entre dos dels equips que juguen amb més possessions de tota la Lliga no va defraudar en un primer quart frenètic i molt igualat. Agada va tornar a ser l’encarregat de firmar la primera cistella en joc de l’Hiopos, un triple, que va tenir la rèplica immediata per part de Taylor i De Larrea per situar el 4-8 als tres minuts. Però la irrupció de Batemon ho va canviar tot. El de Wisconsin va anotar vuit punts seguits per comandar la reacció dels de bordeus que, amb un parcial de 10-0, van capgirar el marcador i van assolir la seua màxima diferència en tot el partit, sis punts (14-8). Pedro Martínez va parar ràpidament el joc i va reorganitzar el seu equip. I en un tres i no res la diferència lleidatana es va esfumar gràcies en gran part a l’encert de Costello des de més enllà dels 6,75. Dos triples del nord-americà van tornar el comandament al València (20-21), si bé l’Hiopos va aconseguir tancar el període amb un avantatge mínim (25-24).

Tot va començar a torçar-se a partir del segon assalt. Va ser quan els col·legiats van prendre un protagonisme excessiu, potser motivats per la primera tècnica del partit assenyalada a Pedro Martínez –les dos següents serien per als lleidatans–. Allà el partit encara estava equilibrat (31-32), però l’Hiopos ja donava mostres de ser un altre equip, res a veure amb el del debut contra el Breogán i molt lluny del que va assaltar el Palau fa set dies. No dominava el rebot, donava excessius avantatges en defensa i en atac es mostrava molt imprecís. Només accions aïllades de Batemon, Paulí i Golomán impedien que el València se n’anés en el marcador.

Però no va poder aguantar gaire aquesta situació. Després del 39-38, un parcial de 2-10 dels valencians va obligar Encuentra a demanar un temps mort (41-48), que de res no li va servir, ja que un tir lliure de Badio va situar la màxima del partit al descans (41-49), amb la grada acomiadant els col·legiats al crit d’“esto es un atraco”. No els faltava raó, però l’equip tampoc no donava mostres de poder revertir la situació.

Tornant dels vestidors, Agada i Ejim van oferir una mica d’esperança situant el 46-51, però un altre parcial de 2-9 va obligar de nou Encuentra a parar el partit, ja que la diferència superava la desena de punts (48-60). L’equip va reaccionar, va tornar part del cop amb un 6-0 (54-60, però allà va acabar la remuntada.

Els àrbitres van tornar a cosir a faltes els lleidatans i el València, a base de tirs lliures, va anar incrementant l’avantatge fins als 16 punts al final del tercer període (57-73), amb Pradilla d’estilet. El partit ja era per a un miracle, que per descomptat no es va acabar donant. Després d’un parcial de 2-8 de sortida de l’últim assalt, amb tècnica a la banqueta local i amb Ejim carregant-se amb la quarta personal, el desavantatge va créixer fins als 22 punts (59-81), la màxima de tot el partit.

L’equip estava abatut, frustrat pel desencert i posant massa el focus en els àrbitres, cosa que feia presagiar un daltabaix, però va saber treure l’orgull i almenys no es va deixar anar davant d’un València que no va prémer l’accelerador i que va viure de rendes fins al final, sumant la tercera victòria i infligint a l’Hiopos un bany de realitat.