Notícies de 12 de novembre de 2017

No és Déu però crea mons. El procés creatiu del productor musical de Synthwave i Darksynth Nightcrawler comença per les imatges: veu el que musicalitzarà després amb el sintetitzador. Els seus àlbums sonen a BSO i cadascuna de les seves cançons són un passatge directe als universos sonors foscos i futuristes que defineix, també, amb l’acurada estètica dels seus àlbums. Darrere de Nightcrawler hi ha el lleidatà Jordi Oró, amb qui quedem a pocs dies de publicar el seu segon àlbum ‘Beware of the humans’, que arriba després de girar per Europa amb el seu primer treball ‘Metropolis’.

Màrquez firma la ‘pole’ a Xest, mentre que el seu màxim rival, Dovizioso, és novè i, tret d’una catàstrofe, el de Cervera s’adjudicarà el quart títol mundial de MotoGP i el sisè de la seua carrera || Va tornar a caure i anirà avui a intentar guanyar la cursa

Centenars de milers de persones exigeixen la sortida de la presó dels exconsellers i els Jordis

Les parelles opten per organitzar una festa personalitzada amb pressupostos encara ajustats || Centenars de visitants a les desfilades en la dinovena edició del saló DeNuvis

Els plantejarà “propostes mínimes”, com ara no apostar per referèndums “legals ni il·legals” || Dante Pérez diu que serà “més útil al PP ateses les meues conviccions”

En un dels barrancs amagats que menen les aigües a la vall del Llobregós, en la frontera entre les comarques de la Segarra i el Solsonès, s’alça una de les construccions arquitectòniques més excepcionals de Catalunya: la Torre de Vallferosa. L’abandonament i l’oblit per part dels veïns i les autoritats, així com la seua ubicació allunyada de qualsevol punt estratègic, va ser la seua salvació i preservació durant molts segles. Els primers estudis arqueològics i historiogràfics la van catalogar com una torre de guaita cristiana de quan aquesta zona era frontera amb els musulmans, però les darreres proves amb carboni 14 han capgirat totes les hipòtesis elaborades fins ara.

Sortir del metge i anar directe a la biblioteca per prendre allò que els acaba de receptar el pediatre de Balaguer: un conte. Amb perplexitat, moltes famílies han canviat farmàcia per biblioteca, un canvi que reconeixen que és més efectiu i saludable. La gelosia entre germans, la separació dels pares, la mort o la por es manifesten de diferents maneres en els infants que són portats al pediatre en busca de solucions. El conte és una de les més efectives.

L’any passat va escriure uns contes que, una vegada acabats, va pensar que es podien compilar en un recull si recuperava unes quantes històries disperses que havia publicat per encàrrec els darrers quinze anys. Els va rescatar i restaurar, i una vegada feta la tria final va titular el conjunt amb una sentència: ‘Això no és Amèrica’ (Empúries, 2017) és un paraigua sota el qual s’amaguen personatges amb tantes esperances, mancances, penes i contradiccions com nosaltres mateixos.