IA: uns minions venen a veure’t
La revolució inevitable és un assaig breu, però punyent, sobre el món que ens envolta, escrit amb la gràcia d’un divulgador que domina tant la tecnologia com la ironia. Lluny dels discursos apocalíptics sobre la intel·ligència artificial, Roca opta per una mirada contextualitzada: des de l’edat de pedra fins als nostres dies, mostrant com la IA no és màgia sinó estadística i càlcul massiu, i com la digitalització és tan transformadora com ho va ser, en el seu moment, la invenció de l’escriptura.
Els “agents d’IA” que ens envolten –els minions digitals, com li agrada anomenar-los–són eines que poden fer-nos la vida més fàcil, no invasors que ens deixaran sense feina. Roca recorda que cada revolució tecnològica ha comportat pèrdues i guanys laborals, però sobretot nous contextos. El que cal ara és entendre que aquests “becaris algorítmics” no venen per eliminar-nos, sinó per col·laborar, i que el veritable repte no és tècnic sinó econòmic i social: qui es quedarà la riquesa que generen les màquines?
El llibre defensa que la revolució no rau en aquestes màquines, sinó en el contracte social. Amb l’actual sistema fiscal esquerdant-se (plataformes globals que tributen fora del país on fan negoci..., tens Netflix, estimat lector?), cal revisar el pacte: com redistribuïm la riquesa, com mantenim l’estat del benestar quan el treball ja no és el centre de tot. En aquest sentit, el llibre alerta sobre els riscos, però també dona eines per pensar-los amb criteri: des dels biaixos culturals dels algoritmes fins a la dependència digital.
Roca, a més, situa Europa (i Catalunya) dins d’un mapa més ampli: el món digital es decideix entre els EUA i la Xina, però Europa pot sumar-se a altres potències mitjanes –Xile, Sud-àfrica, Japó– per construir alternatives. Aquest gir menys eurocèntric i més cooperatiu és un dels encerts del llibre, igual que la seva capacitat de no vendre solucions màgiques: l’única revolució viable és cultural, basada en educació, governança i drets. Cal que els ciutadans deixem de ser consumidors obedients per passar a ser actors del canvi. El futur no és un algoritme determinista: és una decisió col·lectiva.
La gran virtut de La revolució inevitable és el seu to clar i suggeridor: explica sense infantilitzar, fa somriure sense frivolitzar, i endreça el caos tecnològic que ens envolta amb metàfores útils.
L’únic “però”? Potser voldries més profunditat en temes com la fiscalitat digital o l’ètica algorítmica. Però com a porta d’entrada, el llibre és intel·ligent, lúdic i oportú.
Assaig
En resum, La revolució inevitable és un bon primer mapa per entendre què ens passa i què ens espera. No tranquil·litza del tot –la por hi és, i Roca no la nega– però ens dona llenguatge, perspectiva i una imatge útil: si els minions digitals arriben a l’oficina, potser farem bé d’aprendre a dirigir-los abans que ells dirigeixin la feina per nosaltres. I si no saps per on començar –com la que escriu– amb els prompts, llegeix el primer capítol. Entra-hi, que els minions ja t’esperen.
