Una sentència basada en fets plausibles

El Tribunal Suprem va fer pública ahir la sentència per la qual condemna el ja exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació, a una multa de 7.200 euros i al pagament d’una indemnització de 10.000 a Alberto González Amador, parella de la presidenta de Madrid i líder de l’ala dura del PP, Isabel Díaz Ayuso. El primer que cal destacar és la tardança de 20 dies a redactar-la i publicar-la, perquè la resolució es va anunciar el 20 de novembre. L’argumentació dels cinc magistrats conservadors que la subscriuen és que el contingut del mail filtrat a un periodista de la Cadena SER el 13 de març del 2024, en el qual l’advocat de González Amador reconeixia que el seu client havia comès dos delictes fiscals, “va ser comunicat des de la Fiscalia General de l’Estat, amb intervenció directa, o a través d’un tercer, però amb ple coneixement i acceptació per part del Sr. García Ortiz”. Està clar que no han tingut en compte la declaració durant la vista del mateix periodista, que va negar que l’origen de la informació hagués estat aquest. La sentència insisteix que “no existeix una explicació alternativa raonable” i que els indicis “permeten construir un quadre probatori sòlid, coherent i concloent, que porta necessàriament a afirmar, com fet provat, que va ser l’acusat, o una persona del seu entorn immediat i amb el seu coneixement, que va entregar el correu per a la seua publicació a la Cadena SER”. En resum, que és l’explicació més plausible, però no especifica cap prova concreta que García Ortiz va ser l’autor o l’ordidor de la filtració. És el que indiquen les dos magistrades progressistes en el seu vot particular discrepant: “No es descriu ni com, ni on, ni a través de quins mitjans” té lloc aquesta implicació personal. La sentència considera que la nota difosa el 14 de març per desmentir la notícia publicada la vigília pel diari El Mundo, que assenyalava que era la fiscalia la que havia ofert un pacte a l’advocat de González Amador, “consolida la filtració iniciada pel correu, en realitat l’oficialitza”, i diu que “el fiscal general de l’Estat no pot respondre a una notícia falsa mitjançant la comissió d’un delicte” al divulgar un escrit de reconeixement per evitar anar a judici. Però com assenyalen les dos jutges discrepants, totes les dades ja havien estat publicades per diversos mitjans, i la nota només pretenia negar la notícia falsa difosa pel cap de gabinet de Díaz Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez. Així mateix, la interlocutòria fa èmfasi en el fet que García Ortiz va fer un esborrament del contingut del seu mòbil l’endemà que fos encausat i apunta que ho va fer per evitar “el possible descobriment de dades incriminatòries”. Cert, és sospitós, però que sapiguem, les condemnes no poden basar-se en sospites, sinó en proves fefaents i, sense voler fer de jutges, en aquesta sentència es troben a faltar.