La història interminable
S ap greu escriure-ho, però és el que hi ha. L’esdevenir d’aquest erràtic Atlètic Lleida a través d’aquesta, per a ells, inèdita Segona RFEF, caldria ubicar-lo, almenys pel títol, més en el clàssic de la literarura fantàstica La història interminable de Michael Ende, que no en el també clàssic del cine espectacle, amb base bíblica religiosa, del Hollywood dels 60 La història més gran mai contada, dirigida a sis mans per George Stevens, David Lean i Jean Negulesco amb tot l’star-system disponible en aquells moments. Els de Gabri continuen sense aixecar cap i l’agònica victòria de fa set dies davant de l’Andratx sembla ara més una casualitat que no un pas endavant en la competició.
Així que a l’Antonio Puchades de la Ciutat Esportiva del València a Paterna va collir una nova derrota, per la mínima, però que hauria pogut ser una golejada si no fos per, una vegada més, l’excel·lent actuació de Pau Torres.
Fràgils enrere, sense capacitat de construcció, i perdonant massa en atac, el balanç dels lleidatans, després de dotze jornades disputades, no convida a l’optimisme. I més quan la derrota es produeix davant d’un rival directe per a la salvació que, evidentment, malgrat que amb marge encara, ja menys, la veritat, per reaccionar, queda cada vegada més lluny.
S’atansa l’obertura del mercat d’hivern, que moltes vegades no resol res, però caldrà entrar-hi per intentar salvar el que va camí de ser irremeiable.
