Nau modèl de bioeconomia verda

Dempús de lèu dus ans de trabalh, eth projècte BòscAran s’a acabat damb resultats tangibles ena gestion forestau sostenibla e era transicion energetica dera Val d’Aran. Entestat peth Conselh Generau d’Aran e eth Centre de Sciéncia e Tecnologia Forestau de Catalonha (CTFC), damb era collaboracion der Ajuntament de Bonansa, esMontañas e Elfocat, era iniciativa a constituït es bases entà ua bioeconomia activa, alinhada damb es objectius deth Pacte Verd Europèu e era neutralitat climatica entar an 2050.

BòscAran, finançat pera Fundación Biodiversidad deth Ministèri de Transicion Ecologica damb hons Next Generation dera UE, a supausat ua inversion de 1,2 milions d’euros. A auut coma objectiu méter en foncionament ua gestion forestau sostenibla en Aran, a on era màger part des bòsqui son municipaus. Eth 91,2% des 62.040 ectares deth territòri son de titularitat publica, damb un potenciau de creishement de bòsc de 110.000 tones de husta ar an. Totun, enquia ara sonque se gestionaue entre eth 1% e eth 2% d’aguest potenciau, respècte ath 20% recomanat entà ua gestion sostenibla. Entre es principaus progrèssi cau remercar era elaboracion de quate instruments d’ordenacion forestau, era obtencion dera certificacion PEFC e Catforest entà garantir era sostenibilitat e era traçabilitat des productes forestaus, e era metuda en foncionament de projèctes pilòt de profitament forestau mejançant cable aerian entà transportar husta tà zònes de dificil accès. Aguesta tecnica ei pionèra en Espanha e a demostrat era sua viabilitat entà operar en grani desnivèus, e a daurit era pòrta ara sua consolidacion ena region e ara sua possibla aplicacion en d’auti territòris deth Pirenèu. Eth conselhèr d’Infraestructures deth Conselh Generau d’Aran, José Luis Boya, a metut en relhèu qu’eth cable aerian permet trèir husta de totes es zònes des bòsqui dera Val d’Aran, çò que facilite ua gestion mès eficienta e respectuosa damb eth miei ambient. “Er objectiu ei que se consolide en Aran de manèra continuada”, a afirmat Boya, que tanben a anonciat que ja son previstes ueit subastes forestaus entà 2026, damb ua extraccion de 20.000 tones de husta.

Ath delà, a generat naues oportunitats de trabalh verd locau e a refortit eth teishit productiu rurau. Era formacion tecnica aufrida a gestors, enterpreses e municipis a estat clau entara transferéncia de coneishements.

Eth projècte a estat presentat enes centres educatius dera Val d’Aran, damb er objectiu principau de sensibilizar sus era importància dera gestion forestau e era transicion energetica.

Transicion energetica damb biomassa e formacion locau

Parallèlaments, eth projècte a impulsat era transicion energetica en Aran. Amassa damb eth CTFC, se redacten projèctes entà establir hilats de calor enes pòbles. En dues setmanes s’acabaràn es òbres deth centre de biomassa en Les, qu’entrarà en foncionament en primauera. Actuauments, i a petites caudères ena escòla de Les, en Espitau de Vielha e en installacions de Naut Aran, mès era volontat ei profitar mès era biomassa coma hònt d’energia.