La pedregada ens perjudica a tots

La pedregada del 19 d’abril, per la seva intensitat i abast, tindrà una forta repercussió de pèrdues al sector productor, comercialitzador, laboral, comerç de subministraments, transport i a la mateixa Administració.

Aquest accident, que era esporàdic, ha esdevingut una constant els últims anys. Per a uns és el canvi climàtic, per a d’altres no hi té res a veure. Deixem si són llebrers o podencs, la realitat és que en cinc anys la calamarsa ha estat present tres cops, com és el cas, als termes d’Alcarràs, Torres de Segre i d’altres.

En front d’aquesta accidentalitat cal veure què tenim per a defensar la producció i la continuïtat de les nostres empreses. La més generalitzada a la qual ens acollim la major part de productors és l’Assegurança, que ens cobreix i dona el retorn al 90% del capital afectat i deixa enlaire la resta que pot ser comercialitzat, amb la problemàtica que a la central o cooperativa queda penalitzat amb feina de triatge i preu.

Amb vigílies del clareig, les parcel·les afectades no empraran unes 300 hores en mà d’obra a les quals cal afegir-ne unes 400 per a la recol·lecció per a una producció d’unes 35 t/ha. La fruita que no es cull no va al palot i no entra a la central per a ser condicionada. No omplirà platons ni palets per a ser transportada i comercialitzada als grans lineals i no arribarà a les cases dels consumidors. El que es deixarà d’invertir en un kg no produït, que cobraríem com a productors a 0,65 euros, el consumidor en pagaria 2,80 euros. Aquest diferencial de 2,15 euros no existirà, no participarà per a pagar el treball a la central, amortitzar instal·lacions, platons, transport, guanys de tota la cadena... i a la taula del consumidor s’hi presentaran unes postres alternatives. Des de fa anys, la solució al problema d’accidentalitat per pedregada la coneixem i la posem en pràctica si disposem de prou diners per a pagar els 30.000,00 € que costen les estructures i xarxes protectores. El benefici que genera la fruita amb costos de 0,50 €/kg per préssec, nectarina i pera o 0,35 €/kg per poma, amb retors de 0,65 o 0,40 €, no donen per a invertir en xarxes protectores pel productor que no té altra font d’ingressos. Actualment, la major part de finques protegides no són de pagesos.

Cal que la societat entengui a través de la seva administració que la producció i comercialització de fruita genera unes 1.000 hores de treball per ha i que dels 22.000 euros del que produeix una ha, es multiplica per 4, és a dir, 88.000 euros que en paga el consumidor i que als calaixos de l’Administració hi van a parar uns 2.000 euros de Seguretat Social i una quantitat important d’impostos, d’IVA... Resumint, del treball i productivitat del pagès que es beneficiarà d’uns 3.000,00 euros per hectàrees, en un bon any, la resta de la cadena comercial i l’Administració reben una compensació superior que dona raó a la cèlebre cançó Polca Fruitera del grup canari Los Sabandeños.

Com a conclusió, si volem continuïtat per a la mitjana empresa productiva, si volem que es mantingui un mínim de relleu generacional, cal fer arribar al productor recursos per a assegurar que el treball i esforç es vegin compensats per la seguretat de poder collir la fruita amb preus rendibles i accés als ajuts per a cobrir de xarxes i regs per a defensar-se de gelades. L’empresa agrària no és viable si continuem deixant-la al ras. L’assegurança possibilita, en el millor dels casos, recursos ajustats per a afrontar la propera collita però no per a cobrir les pèrdues de productivitat per al següent any ni per a amortitzar i renovar plantacions.

No és un acudit, tampoc una frase lapidària, és un pensament d’un pagès i tècnic en actiu de 83 anys i amb fills que viuen de l’agricultura. Una fruita assegurada afectada de calamarsa genera un retorn ajustat per al productor, una fruita salvada sota les malles multiplica el valor per 4 i genera treball i benestar a la resta de la societat i continuïtat al productor.