Quan la realitat desmenteix el relat
LA FIRA de l’Oli Verge Extra de les Borges –ara ampliada amb el nom de Catalunya– és molt més que un esdeveniment puntual: és un patrimoni col·lectiu del municipi i de la comarca, construït al llarg de molts anys gràcies a l’esforç de productors, entitats i veïns. Aquest cap de setmana, malgrat una pluja persistent durant els tres dies, la Fira s’ha celebrat i hi ha hagut activitat, públic i parades obertes. Això és innegable i cal reconèixer-ho.
Ara bé, aquest reconeixement no pot servir d’excusa per construir un relat triomfalista que no se sosté quan s’analitza amb un mínim de rigor. La pluja no és un detall menor ni anecdòtic. Qualsevol persona que hagi organitzat o assistit a un acte a l’aire lliure sap que, quan plou, la gent redueix el temps d’estada, compra amb més prudència i, sovint, decideix no desplaçar-se. Ignorar aquest factor i presentar l’afluència i les vendes com un èxit absolut és, com a poc, poc honest.
Pel que fa a les vendes, el panorama és molt més divers del que s’ha volgut explicar. Hi ha productors que asseguren haver venut bé, d’altres que parlen de resultats discrets, i alguns que remarquen que s’ha prioritzat clarament la venda d’ampolles petites per sobre de formats tradicionals com la garrafa. Tot això també és realitat. Quan les percepcions entre els mateixos productors són tan diferents, parlar d’un èxit incontestable resulta exagerat, sobretot quan en privat molts confessen que, de mica en mica, aquests darrers tres anys la Fira ha anat perdent repercussió i assistència.
Un altre element que ha generat debat ha estat la presència de diverses casetes de venda gestionades per firaires de productes de proximitat. La seva presència, per si sola, no és el problema: poden aportar valor i ampliar l’oferta. El conflicte apareix quan, per encabir-les, s’han alterat actes profundament arrelats com la Cursa de l’Oli i els Tres Tombs. Costa d’entendre que, mentre es reivindica la tradició en alguns àmbits, se sacrifiquin precisament aquells elements que han donat identitat i projecció a la Fira al carrer. La Cursa de l’Oli va néixer a les Borges i ha de continuar ocupant el seu lloc natural, igual que els Tres Tombs. Si calen ajustos, potser cal repensar la ubicació de les casetes, però no desplaçar allò que forma part de l’essència de la Fira.
Finalment, cal lamentar la manca d’un reconeixement públic a tot l’equip humà que fa possible la Fira. Tradicionalment, a l’acte de cloenda, es feia una menció expressa a les persones que, des de l’organització, el voluntariat i els serveis, hi dediquen hores i esforç. Aquest any aquest reconeixement no s’ha produït, i l’absència es va notar. A això s’hi afegeixen algunes decisions en matèria de protocol que tampoc han ajudat: s’ha prioritzat el protocol de partit per damunt del protocol institucional, relegant regidors de l’Ajuntament a un segon pla. En actes institucionals, el respecte a la institució hauria d’estar sempre per sobre de qualsevol lògica partidista.
Les Borges no necessita relats inflats ni comparacions simplistes amb el passat. La Fira de l’Oli no comença fa tres anys, ni tot el que s’havia fet abans era un desastre, ni tot el que s’ha fet ara és perfecte. El que necessita és una mirada honesta, capacitat d’autocrítica i voluntat real de treballar conjuntament amb tothom. Només així la Fira continuarà sent, de veritat, un orgull compartit del poble.
