SEGRE

Pasturar i cuidar la terra: Cal Tomàs de la Pobla, un exemple d'agricultura regenerativa

A Cal Tomàs, a la Pobla de Segur, porten quatre generacions dedicats a la cria i elaboració de carn de vedella.

A Cal Tomàs, a la Pobla de Segur, porten quatre generacions dedicats a la cria i elaboració de carn de vedella.SEGRE

Publicado por

Creado:

Actualizado:

La Pobla de Segur acull una de les explotacions pioneres als Països Catalans a practicar la ramaderia i agricultura regenerativa, les altres dues són a Menorca i a l’Empordà. A la Pobla, la quarta generació de productors de carn i embotits de Cal Tomàs és capdavantera en la producció ecològica que té molt en compte la regeneració del menjar dels animals, els farratges naturals i la terra on creixen. Bàsicament, es retorna el bestiar al camp, al seu origen, com a font natural d’adob dels trossos, evitant així l’ús de fertilitzants químics. Amb especialistes en Ciència Animal de la Universitat de Lleida han estudiat, i confirmat, els beneficis d’aquesta recuperació de la criança tradicional, per al bé de la terra, dels animals i de la carn.

L’any 1913, un matrimoni de la Pobla de Segur, el Miquel i la Gertrudis, van obrir la primera carnisseria de la comarca, Cal Tomàs. Era també el primer comerç al detall de carn, de cara al públic de tot el Pallars Jussà. El Miquel, en un viatge a França, havia vist que es venia vedella en botigues, i ho va voler provar al seu poble.

El seu fill Tomàs i la dona d’aquest, la Sofia, van continuar amb el negoci, igual que farien més tard el fill d’aquests i la seva esposa: Tomàs i Eugènia. Aquests, a més a més, ja van començar a vendre la carn de vedella directament a restauradors, i van decidir d’adherir les seves produccions a la certificació de carn ecològica. L’atenció al cultiu del farratge natural en les seves terres va ser fonamental.

Ara fa 18 anys, emmirallats en alguns agricultors valencians que venien taronges per internet, la família de Cal Tomàs va preparar la seva botiga online i van començar a donar a conèixer la producció natural de carn de vedella i embotits d’elaboració pròpia. Van viure moments que ells qualifiquen d’emocionants quan van començar a entrar els primers encàrrecs a través de la pàgina web, igual que anys enrere, quan els padrins van obrir la porta de la seva carnisseria.

Avui en dia, els fills del Tomàs i l’Eugènia, el Miquel i la Laura, ja han agafat les regnes de l’empresa familiar. Segueixen compaginant la criança del vedells amb l’elaboració i venda d’embotits i carn. També venen a l’engròs a restauradors i xarcuteries de tot l’Estat, que representen el 80% de la seva facturació total. Les instal·lacions també s’han adequat als temps.

A Cal Tomàs venen a l’engròs embotits i carns a restauradors i xarcuteries de tot l’Estat.

Han elimitat el plàstic d’un sol ús i han instal·lat plaques solars per disposar d’energia neta, aprofitant l’energia que el planeta ja ens dona, per escalfar i il·luminar les instal·lacions de l’obrador on es prepara la carn i s’elaboren els embotits.Els joves hereus d’aquesta casa del Pallars Jussà de producció autòctona encara han fet un altre pas endavant. Són pioners a Catalunya d’un model de criança del bestiar basat en l’anomenada agricultura regenerativa, que contempla una cria més saludable dels vedells basada en la seva alimentació.

L’objectiu és alimentar els animals als prats i a la vegada deixar respirar la terra per tal que, de forma natural, es vagi regenerant. El concepte minimalista del menys és més ens apropa a un bon punt de partida cap a la sostenibilitat. Simplificar, seleccionar, triar el que ens és realment necessari en la nostra vida diària ho fa tot més senzill, i, a més, és alliberador mentalment. També en el consum alimentari, aquesta màxima pot resultar beneficiosa, enfocada des del punt de vista de la salut i basada en la selecció del que mengem.

En el cas de la carn de pastura, especialment les carns vermelles, és saludable consumir-les sense abusar-ne i anar a buscar la qualitat, que sigui una carn que vingui d’animals que només hagin menjat verd: això ens garantirà uns àpats amb greixos més saludables.La sostenibilitat, la salut, el menjar més sa està portant molts ramaders a replantejar-se la criança i assolir un engreix diferent, més natural, com el que feien els seus avantpassats. Una mirada als orígens de la ramaderia permet resseguir, fins avui, l’evolució de les maneres de treballar d’aquest sector que en molts casos ha derivat cap a produccions ramaderes de dimensió industrial.

“Vam treure els animals de la terra per cultivar cereals que servirien per alimentar els animals. I per què no retornem els animals a la terra?” Aquest és el raonament de Cal Tomàs. En paraules de Miquel Gordó, al capdavant de la cria de 450 caps de bestiar entre vaques, toros i vedells, el retorn dels animals a la terra és el que guia la seva explotació, el que popularment es coneix com l’agricultura i ramaderia regenerativa.

Al cap i a la fi es tracta de tancar el cicle en què la terra alimenta el bestiar que hi pastura i aquest a la vegada l’adoba de manera natural. Un cicle que enriqueix tant la terra com els animals.I un punt important és també tenir cura de la terra, que es coneix amb el nom de maneig holístic: collites més petites amb les quals guanyar més perquè requereixen molta menys inversió.

Trèvol, alfals i festuca, les plantes més enriquidores per al bestiar, es cuiden deixant que el sòl es faci bo. Com? “Cada dia fem passar els animals d’una parcel·la a una altra”, explica el Miquel Gordó, d’aquesta manera “els animals només mengen la part superior de la planta i aconseguim que aquesta es regeneri més ràpidament.

Si les vaques o els corders romanen al mateix tros dies i dies, i fins i tot setmanes, arrasen amb tota la tija fins a terra, fet que provoca que els vegetals retardin el seu creixement. En canvi, si se’n consumeix només una part, la més superficial, a banda d’obtenir una herba amb més contingut de nutrients, la planta en pocs dies torna a estar perfecta per ser consumida pels animals.

Aquesta rotació continuada aconsegueix també que els trossos rebin adob natural dels mateixos animals”. Aquest maneig holístic, que procura una millor alimentació per als animals al mateix temps que cuida plantes i sòl, és la manera més natural i saludable de portar la criança del bestiar, tal com s’havia fet en totes les cases de pagès en les quals es procuraven la carn per a l’autoconsum amb molt pocs animals i aquests sempre pasturaven lliurement pels prats.

El xolís és el rei dels embotits que s’elaboren artesanalment als Pallars Jussà i també al Sobirà.

Cada cop està més estesa la filosofia que animals, persones i natura estem dins d’un mateix cicle natural que es coneix amb el nom de One Health. Es tracta d’un enfocament sanitari que defensa la intrínseca connexió entre la salut humana, la salut animal i la dels ecosistemes.

Científics, ramaders, veterinaris, pagesos i catedràtics aclareixen, però, que donar pinso i palla als animals, com es fa en les explotacions de ramaderia intensiva, no és perjudicial per a la salut dels animals i tampoc per a la de les persones que en consumeixen la carn i derivats, però sí que té unes connotacions qüestionables, com ara els grans consums d’energia elèctrica d’aquest tipus d’explotacions.

Tècnics de la Universitat de Lleida han anat seguint el creixement del bestiar de Cal Tomàs alimentat al tros i canviant de pastures cada dia, l’han comparat amb vedells alimentats amb pinso i cereal. Ecografies realitzades als animals i mostres de la qualitat del greix donaven marcadors molt bons de salut i qualitat de la carn dels animals que només havien menjat pasturant als prats.

És veritat que “amb aquest tipus de pastura natural, el creixement de l’animal és més lent, però amb una selecció de determinats farratges es pot aconseguir igualar el temps de creixença, tot depèn de la quantitat i qualitat del farratge”, afirma Daniel Villalba, cap del departament de Ciència Animal de la Universitat de Lleida.

Francesc Font és enginyer tècnic, i novena generació de pagesos a l’Alt Empordà. És l’autor del llibre Arrelats a la terra: Propostes per a una agricultura regenerativa i director de Can Font Orgànic, on han aconseguit fer “els mateixos cultius que els nostres avis: la vinya, l’olivera, el cereal, l’horta, els ametllers i les pastures, però emprant els darrers avenços científics”.

Font ha esdevingut agroassessor de molts pagesos i ramaders, i ha creat The Regen Academy, un lloc on aprendre a distància el mètode que segueixen a l’Empordà. Per a aquest tècnic, “no existeix la producció vegetal sense animals i està clar que confinar les bèsties no és sostenible”, perquè es requereix molta energia i medicaments i la petjada ambiental cada vegada és més gran i més cara.

Per a Francesc Font, però, “la pastura com sempre s’ha fet tampoc no és sostenible perquè s’acaba despullant el sòl. El carboni s’oxida i, en conseqüència, s’erosiona”.

Per tant “cal entendre el comportament de les plantes per fer sostenible la pastura i posar els animals en el lloc precís amb una planificació acurada de cada finca. Això és clau per a la regeneració de la terra i per l’alimentació del bestiar”.

Com a exemple a les Illes, ho fan amb 200 caps de vaca vermella de Menorca. Vedells i vaques es mouen diàriament d’una forma saludable.

Els vedells fertilitzen les oliveres i els ametllers i, gràcies a les flors de les pastures, també fan mel. En aquesta explotació insular també tenen dos galliners mòbils que canvien d’indret cada dos dies, amb la qual cosa les gallines són més felices, fet que ajuda a millorar la fertilitat del sòl.

A Can Font, a l’Empordà, les ovelles mengen a les vinyes, amb pastura dirigida i utilitzant pastors elèctrics. D’aquesta manera el sòl es regenera ràpidament, incrementant la fixació de carboni atmosfèric a un nivell molt per damunt de les emissions entèriques del bestiar present a les finques.Amb aquestes tècniques s’aconsegueix millorar la qualitat de les terres, fins i tot els rots dels animals hi ajuden, pel metà que desprenen.

Les vaques alliberen metà a causa de les fermentacions entèriques del rumen i això és negatiu perquè tot va a l’atmosfera. “Però amb el maneig que fem, les plantes creixen molt més ràpid i capturen més metà del que alliberen les vaques.

Per tant, el manteniment de pastures permanents que promou la ramaderia extensiva suposa un magatzematge de CO2 que contribueix a reduir el de l’atmosfera”, explica Font.Donar a conèixer aquesta manera de produir de cuidar les pastures i l’alimentació del bestiar és avui per avui un dels grans reptes dels qui ja practiquen l’agricultura regenerativa, com Cal Tomàs de la Pobla de Segur. Crear aliances amb restauradors i xarcuters conscienciats amb la petjada ecològica, ben posicionats, i fer accions directes contra el malbaratament és la manera de mirar cap al futur i fer d’aquest món un lloc millor.

Les vaques i vedells de Cal Tomàs pasturen cada dia en prats diferents.

Les vaques i vedells de Cal Tomàs pasturen cada dia en prats diferents.SEGRE

Cal Tomàs va acollir fa uns mesos una jornada tècnica dedicada a la producció de carn i pastures naturals.

Cal Tomàs va acollir fa uns mesos una jornada tècnica dedicada a la producció de carn i pastures naturals.SEGRE

Els elaborats de Cal Tomàs a l'assecador natural.

Els elaborats de Cal Tomàs a l'assecador natural.SEGRE

tracking