SEGRE

UNA NISSAGA DE PEL·LÍCULA 

Família Cortada: cent anys d'una nissaga de cine a Lleida

Montse Cortada. És la gran de tres germanes i la cara visible del grup JCA CinemesRAFA ARINYO

Publicado por
GINA DOMINGO 

Creado:

Actualizado:

Hi ha un llum al carrer Major que mai s’apaga, com si volgués vetllar per un edifici que guarda gelosament. És un llum càlid gens enlluernador, però que reivindica el teatre més emblemàtic de Lleida: el Principal. Un llum que sembla com si volgués protegir tots els records de la família Cortada, un clan d’empresaris, pioners i innovadors del sector del cinema català i que enguany celebra el seu centenari. JCA Cinemes SA, ara en mans de la quarta generació, està liderat per Montse Cortada que juntament amb les seves germanes Paula i Carme està disposada i compromesa a seguir portant a Lleida experiències cinematogràfiques inoblidables i gestionant l’empresa familiar que ara compta amb un dels complexos d’oci i cinema més importants de Catalunya.

El 22 de desembre del 1923 la família Cortada Argilés inaugurava el seu primer cinema, el Victòria (1923/1986). Ubicat al carrer Cavallers, l’artífex d’aquest projecte va ser Carme Argilés Vives que, juntament amb el seu marit Miquel Cortada, músic orquestista, van decidir tirar endavant la sala de projeccions amb molts maldecaps i entrebancs a causa de les dificultats que hi havia per aconseguir els materials i també per algun que altre oblit. “Es veu que en els primers projectes es van oblidar la sala de projeccions, i clar, tot es va anar retardant. El nom de Victòria és una mena de paràbola, ja que realment va ser una victòria poder-lo obrir”, explica ara la Montse Cortada, líder de la quarta generació i directora general de JCA Cinemes que agrupa els complexos d’Alpicat, Valls/Tarragona i el Teatre Principal. Entre els tres poden donar una oferta de 7.000 butaques. 

El Victòria. El cinema i sala d’espectacles Victòria es trobava al començament del carrer Cavallers i va ser inaugurat l’any 1923.Família Cortada

L’impuls a aquesta nissaga d’empresaris la dona en Jordi Cortada Argilés (1921/2008), el fill petit (eren set germans) de la Carme Argilés i el Miquel Cortada, i les inicials del qual donen nom als cinemes JCA. Malgrat que tota la família estava lligada directa o indirectament al negoci, “hem de tenir present que entre els germans es portaven molts anys i el meu padrí era el petit, per tant alguns es van anar jubilant, mentre el padrí encara era molt jove”, explica la capdavantera de la quarta generació, per la qual va ser molt important “quan l’any 1952 la família té l’oportunitat de gestionar el recent inaugurat Teatre Principal. Aquest teatre era de molts accionistes i entenc que amb els anys alguns ho van deixar i llavors va ser quan el Jordi Cortada, el padrí, aconsegueix la propietat el 1986”. 

Impressionant imatge del cinema i teatre Principal als anys cinquanta.Família Cortada

Al Victòria i al Principal li van seguir els projectes de Bonaire o el Rambla per arribar fins als JCA Cinemes d’Alpicat, la culminació de molts somnis de la família Cortada. El complex d’oci d’Alpicat neix l’any 2002 quan arriben a Lleida altres operadors cinematogràfics i la família Cortada ha de prendre decisions. Calia reinventar- se. I ho van fer. Així el 23 de febrer del 2007 s’inauguren els coneguts popularment com els cinemes d’Alpicat, un any abans que Lehman Brothers col·lapsés i l’economia mundial entrés en una recessió sense precedents des del crack del 1929. L’any 2008 mor el padrí, Jordi Cortada, i agafa les regnes el seu fill Miquel, “el tiet Pere, que estava a la sala Europa, ja era mort i l’altre tiet, el Jordi, ja tenia una carrera mèdica orientada, per tant el meu pare, en Miquel, es posa al davant perquè ell creu fermament que és el seu deure continuar amb el llegat del seu pare. El va estimar una infinitat”, explica la Montse que, en aquest moment de la conversa, sembla com si la veu se li trenqués i és que arriba el moment de parlar del Miquel, del seu pare. 

En Miquel Cortada mor prematurament l’abril del 2017 als 61 anys. Va ser el fundador i director general del Grup de Serveis Triangle, una empresa pionera a Lleida en serveis informàtics i que avui en dia gestionen les seves filles, la Paula, la Montse i la Carme com també tot el conglomerat dels cinemes. Per a la Montse i les seves germanes la desaparició del pare va ser, per descomptat, un gran trasbals. “De vegades penso que la seva mort va ser conseqüència del gran esforç i sacrificis que va fer per superar la crisi del 2008, recent inaugurat el complex d’Alpicat. Però, malgrat tot se’n va sortir. Era un magnífic gestor i pensa que treballàvem els set dies de la setmana un munt d’hores. Les meves germanes i jo ens hem fet un fart de trencar entrades o vendre palometes. Teníem clar que havíem de superar la crisi i ho podíem fer perquè havíem tingut uns grans mestres: el padrí i el pare.” La Montse, la Carme i la Paula agafen les regnes de JCA Cinemes i del grup Triangle “vint anys abans del que ens tocava”, afirma la Montse que afegeix que, “malgrat que érem molt joves, sempre ens havien deixat opinar sobre l’empresa. Tant el padrí com sobretot el pare ens van fer partícips de les principals decisions”. 

Pel Principal van passar grans figures del teatre i de la cançó com el recordat Antonio MachínFamília Cortada

La Montse va estudiar Comerç Internacional a la Pompeu Fabra; la Paula és enginyera en Telecomunicacions per la UPC, i la Carme és enginyera aeroespacial, estudis que va cursar al Regne Unit. Aquestes tres dones joves i valentes són molt conscients que els cent anys d’història empresarial de la seva família estan íntimament lligats a la mateixa història de la ciutat de Lleida. Per a elles, és un llegat sagrat però són també conscients que gestionen un negoci. Per aquest motiu “decidim que almenys durant dos anys, a partir del 2017, quan mor el pare, no farem grans maniobres perquè encara hem d’aprendre tot el que tenim entre mans. Cal ser cautes perquè si tu toques una peça del dòmino no saps el que pot passar. Per tant, vam decidir estratègicament no fer res. I al cap de dos anys d’aquesta política, de començar a superar la crisi del 2008, de la mort del padrí i del pare i arribat el moment de fer alguns canvis, ens ve la covid”. 

Aniversari del Principal. El teatre, ple de gom a gom per commemorar els cinquanta anys.Família Cortada

La Montse es tapa la cara... “Van ser uns moments, uns mesos horribles!”, confessa. Per a aquesta jove empresària “pot sonar malament, però, mira... El meu pare ha estat la persona que més he estimat en la vida i la seva mort va ser un gran daltabaix, però amb la covid ho vaig passar més malament que amb la mort del pare. Perquè quan el pare es mor, ja ens havia ensenyat com gestionar i tirar endavant i, d’alguna manera, teníem assumit el seu final, però amb la covid no tenies ni punyetera idea de què fer. Vam estar 187 dies tancats! De vuitanta persones ens vam quedar deu i quan ens van deixar obrir al 2021 ho vam fer amb moltes restriccions, però vam decidir obrir. Eren quatre gats, perdíem diners però el fet d’estar oberts era una manera de cridar Ei! Estem aquí! T’adaptaves a unes normes que no entenies i en sectors com el nostre les restriccions van durar fins a finals del 2022”, recorda la Montse encara indignada, però a la vegada convençuda que el projecte de JCA Cinemes tirarà endavant. De fet, “l’any 2023 ha estat el primer en molt de temps que ens ha donat un respir i, per tant, hem recuperat la confiança perquè hem vist que, malgrat tot, el client es recordava de nosaltres. Hem pogut recuperar alguna cosa més del que havíem perdut, però el sector continua un 20% per sota de l’any 2019”. 

Homenatge a Granados. Els fills del músic Enric Granados, en l’homenatge al seu pare al teatre Principal el 1957.Família Cortada

Rafael Alberti. El poeta, en un acte del PSUC al Principal l’any 1982.Família Cortada

La Montse, la Paula i la Carme tenen clar que “JCA Cinemes és una plataforma, un espai on el client pot compartir un temps de lleure de qualitat. I perquè el client trobi en nosaltres aquesta qualitat hem de ser capaços que aquí dins –referint- se als cinemes d’Alpicat– passin coses. Si entra a la sala de cinema ja li passen coses. Si compra crispetes, també però si a més pot gaudir d’uns espais especialment pensats per als infants amb tallers diversos, pot escoltar música en directe, sopar o menjar un bocata li estem oferint molt més. Li estem donant un punt de benestar i d’oci que pot gaudir sol o acompanyat”, explica la Montse, que quan és preguntada pel futur del Teatre Principal, ara tancat, sospira, es toca el front i afirma contundent: “El Principal tornarà.” 

El Principal 

La Montse té molt clar que, malgrat algunes pressions als anys noranta per part de la Paeria, “ni el padrí ni el pare van tenir mai intenció de desprendre’s del Teatre Principal. És veritat que no ho puc assegurar al cent per cent però és la impressió que tinc i he de dir que ells sempre van intentar fer el millor per a aquest teatre”, afirma la Montse, que afegeix que, “amb el pare, l’any 2017 vam deixar un projecte definit per al Principal i és un projecte gran. El pare sempre em deia: Estigues tranquil·la, ja trobaràs el moment d’acabar-lo. El projecte pel Principal el tenim, però necessitem una mica de temps”.

Tota la família. L’alcalde Lleida va rebre a la Paeria la família Cortada a començaments del mes de febrer, dins de tots els actes del centenariMagdalena Altisent

Centenari. La Montse, la Carme i la Paula Cortada en l’inici dels actes del centenari el mes de desembre passat.SEGRE

Amb el padrí Jordi. El padrí Jordi Cortada amb la Montse, la Carme i la Paula en el 50 aniversari del Principal l’any 2001Família Cortada

Jove i compromesa amb el clan. La Montse Cortada, al dispensador de crispetes dels cinemes JCA.RAFA ARINYO

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking