SEGRE

Antonio Suárez Franquet

Carta oberta de Riba-roja d'Ebre a Maials i Almatret

Creado:

Actualizado:

SR. DIRECTOR:

Vostè voldria que al seu poble, arribat el mes de maig, no hi hagués cap naixement a la vista aquest any? Circumstància que no es va donar ni durant els anys de la Guerra Civil espanyola, sigui dit de pas. Vostè voldria que a la seva vila hi hagués dos jubilats per cada treballador en actiu? Un servidor respon rotundament ‘no’. I qualsevol alcalde respondria el mateix. Les opcions per revertir les circumstàncies que es donen als pobles de la perifèria d’un país com Catalunya, que ha de començar a creure en l’existència de vida més enllà de la Diagonal, són ben minses. Els grans centres generadors d’oferta laboral a la Ribera han estat l’Electroquímica de Flix i la indústria nuclear d’Ascó, sectors que conviuen en harmonia amb l’agricultura i el turisme a la nostra comarca. La Fàbrica de Flix ha passat de 1.500 treballadors dels anys vuitanta, als 70 que té avui dia i el pla de reindustrialització de la Ribera Nord no ha passat mai del paper, continua pendent. Per altra banda, l’horitzó de tancament dels reactors nuclears és l’any 2030, i aquesta indústria té actualment 1.000 treballadors.

Riba-roja d’Ebre –amb una població activa dependent de la indústria de Flix i Ascó, una agricultura gairebé inexistent per manca de regs i propietat excessivament repartida i un turisme de qualitat però amb poc impacte econòmic– ha vist com una oportunitat la implementació d’un centre de valorització i un dipòsit controlat de residus no perillosos al nostre terme municipal, amb la no menyspreable creació de 44 llocs de treball. Els pobles veïns, amb les circumstàncies econòmiques i demogràfiques que patim, haurien d’entendre l’opció triada per la nostra vila, amb un projecte que a més va ser tramitat ara fa una dècada. Durant 10 anys de tramitacions, fetes amb la màxima transparència i comunicació als mitjans, mai hi ha hagut cap posicionament contrari per part de cap municipi veí. Cal afegir que al nostre país aquestes infraestructures –altament supervisades– es fan bé, prova d’això és el poc rebuig ciutadà a l’ampliació d’infraestructures semblants que s’està duent a terme a les Terres de Ponent, del qual últimament tenim notícia en aquest mitjà, setmana sí, setmana també.

Observo amb estupor com alguns d’aquests ajuntaments veïns i germans volen portar el nostre ajuntament als tribunals. Lluny de la judicialització d’un acte administratiu d’un poble veí, crec que per revertir situacions compartides entre pobles veïns, la nostra màxima hauria de ser la col·laboració entre pobles. Riba-roja durant els últims anys n’ha fet bandera, liderant la tramitació d’una carretera que ha de donar continuïtat a un pont sobre el riu Ebre amb 22 anys de vida per connectar-lo amb l’A-2 i l’AP-2, corredors econòmics i de coneixement que de ben segur ens beneficien a tots. Aquesta infraestructura unirà la Ribera Nord amb el Segrià Sud, unirà Riba-roja amb pobles com Almatret i la Granja d’Escarp i pot esdevenir, en un clima de cooperació entre pobles veïns, un ventall d’oportunitats per a tothom. Aquí ens hem trobat els darrers anys, i superat l’actual encontre, ens continuarem trobant després de les municipals del 26 de maig.

tracking