x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

COLABORACIÓN
  • FRANCESC X. MIARNAU DOMÈNECH
Enginyer Tècnic Agrícola i Productor

Climatologia agressiva i previsió de collita

Actualizada 18/05/2017 a las 07:19
Climatologia agressiva i previsió de collita

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Climatologia agressiva i previsió de collita

SEGRE

Després de la calamarsa, torna a sortit el sol. Tot seguit cal mesurar les pèrdues, fer tractaments per evitar podriments i tancar ferides, mesos de feina i despeses se n’han anat en norris en uns minuts. El repte és afrontar un any de 24 mesos. En la primera desena de maig, quarta calamarsada. L’any passat tres dissabtes seguits en el mateix mes, les pedregades van afectar greument conreus al Segrià i el Baix Cinca.

L’accidentalitat puntual d’aquets fets s’ha convertit en els darrers vint-i-cinc anys en una constant d’afecció i pèrdues milionàries per a la pagesia. Mesures: assegurances, xarxes per a qui les pugui pagar, i hem abanderat la lluita i prevenció activa vigent a altres contrades i països. Prevenir una calamarsada unes hores abans a nivell pràctic serveix de poc, si més no per buscar sopluig o per collir quatre tomàquets a l’hort abans de quedar malmesos. Canvi climàtic, canvi provocat per l’home. Tindrem l’oportunitat de preguntar-ho a l’Alfred Rodríguez Picó al Fòrum de Previsió de Collites a Alcarràs avui, dia 18.

Pla de previsió de collita. Estem immersos en l’aclarida de préssec, nectarina i paraguaià. Feina laboriosa, feixuga i molt onerosa. El temps d’aclarir està lligat a la importància de la producció. Aquest any l’entrada en ple rendiment de plantacions fetes fa tres o quatre anys incrementarà la producció, i cal afegir el fet que no s’han vist afectades per gelades al març al Baix Segre i el Cinca, que són les zones més productives. La previsió de producció és fonamental ja que determina logístiques, relació oferta i demanda i per tant estratègies de comercialització i resultats econòmics.

Les previsions presenten diferents matisos: si vénen per part del productor o per part del comercialitzador, no dic comprador, perquè en fruita aquesta figura s’ha esborrat. Per tant, cal interpretar l’origen de les dades. L’any 2016 la producció va ser entre un 8 i un 10% inferior a la previsió, aquest any pels motius comentats anteriorment, es pot assolir un increment similar, per tant, i per la feina d’aclarir, podem preveure que superarà la producció de fruita de pinyol de l’any 2016. En les varietats aclarides de recol·lecció en juny i juliol, el cost supera els 2.400 €/Ha, cosa que gravita en uns 80 €/Tn recol·lectada. En aquests moments difícilment el pagès troba mà d’obra a un cost inferior a 8 € l’hora amb la Seguretat Social inclosa.

L’increment de les superfícies plantades i en la feina, farà que en moltes finques se solapin l’aclarida amb la recol·lecció, que complicarà la logística de l’explotació fruitera. La carrera per produccions amb planificacions poc mesurades comporta problemes a nivell particular i de conjunt. El resultat el tenim en els preus obtinguts els darrers anys, que han estat per sota del cost del circulant i la inversió efectuada.

Afrontem un any amb bona producció, cal conèixer la situació d’altres països productors. De moment coneixem les fortes afeccions per fred al centre d’Europa i a països de l’est que han afectat fruits de llavor, rojos i també de pinyol, cosa que obre esperances que caldrà omplir nínxols de mercat amb producció espanyola i lleidatana amb quantitat i qualitat superior a la de la campanya anterior.

Si l’oferta està ben coordinada, és lleial i com diuen no s’esgarrapen els uns als altres davant la pressió de les grans compradores, podria ser un any positiu inclòs per a poma i pera, de les quals encara tenim forts estocs, i en consumim un 50% d’importació. Per les afeccions de les quals tenim coneixement, el comerç que compra pomes i peres a Holanda, França, Itàlia, Bèlgica i Polònia haurà de fer-ho a casa i no estarà de més que torni a negociar-ho al camp abans de collir, i es concretin preus entre productor i comercialitzador.

Negociar no és tornar enrere, simplement és donar preu al productor de la collita, que costa un any per produir-la i recol·lectar-la, i de la qual ha pagat totes les despeses. Cal esperar que ens ho permeti aquesta climatologia, que ha esdevingut agressiva.

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre