Una guia de ponent

La Guia de Ponent, 16 rutes per descobrir les Terres de Lleida de Quintí Casals (Pagès Editors, 2018, 320

pp) participa dels llibres de viatges atractius si el lector no vol aprofundir, i per això li seran de gran utilitat els centenars de fotografies, diagrames i disseny de rutes, però també és una precisa guia de l’excursionista a fons, un instrument per petjar el terreny amb afany històric, fisiogràfic, econòmic. fins i tot, la conseqüència és que tenim a les mans una eina total, i cal fer esment de dues característiques: l’autor no té especial pretensió literària, però amaneix les dades amb munió de detalls que atenen a raons culturals molt acusades i també ofereix una precisa localització a cada instant, –efecte important en qualsevol guia– fins al punt que sovint dóna les coordenades en graus de latitud i longitud en els casos d’indrets de difícil accés o localització. És, doncs, una guia orientada a informar sobre el terreny amb precisió, obeint el desig d’acompanyar el visitant, però també una guia que destaca punts bàsics, raonats en la seva entitat, de cada divisió del territori acotat.

El territori, en aquesta ocasió, són les comarques catalanes entorn de Lleida, deixant de banda les de l’administració aragonesa. No segueix el perímetre del mapa oficial, sinó que deixa fora algun fragment, perquè l’autor es basa en rutes, i aquestes són traçades en funció utilitària. El terreny objecte de la guia va des de Ponts, pel nord, i seguint cap a l’oest, vers Alfarràs, Almacelles i la Granja d’Escarp, gira a poc a poc cap al sud , Maials, la Granadella, Bovera; es desplaça vers l’est suaument, les Borges Blanques, Bellpuig, Tàrrega; altre cop vers el nord als plans de Cervera i de Guissona i, per Torà, conclouria a Ponts. Dins d’aquest gran panadó quedaria bona part de la Noguera, tot el Segrià alt, el Pla de Lleida, les Garrigues, el Pla d’Urgell, l’Urgell i la Segarra, d’influència lleidatana. A l’interior destacarien poblacions importants; Lleida, Mollerussa, Balaguer, etc.

Cada una de les setze rutes que l’autor ha dissenyat, –per fer a peu o en vehicle– comença amb els trets principals, fisiogràfics, històrics. etc. I a continuació engega el recorregut per poblacions, on destaca la muralla, el castell, les places, les cases de respecte o típiques, monuments, traçat de carrers, nucli medieval, museus, fonts, temples (sempre detallats) i, a continuació, l’entorn, amb ermites, masos i curiositats com roques o arbres singulars, o bé aiguamolls, cursos d’aigua, molins, i altres. Si convé, veiem plafons de detall amb l’anotació d’horaris de visita o el web de consulta: ermites troglodítiques, fortaleses templeres, farmàcies històriques, cooperatives, colònies agrícoles o industrials, salts d’aigua, estanys, ponts, farineres, edificis amb segles d’història, festes típiques singularitzades...

Una guia així, a banda dels recorreguts, ofereix una gran quantitat de possibilitats d’ulterior i ampliada consulta a voluntat de qualsevol lector connectat a la xarxa. Les consultes a què em refereixo deriven de l’interès que desvetllen alguns punts dels recorreguts, l’esment dels quals deixa ànsia de saber més. Regadius, secans, grans finques, tossals importants, passos de bestiar, els embassaments dels grans rius, els estanys, aiguamolls, les viles reconstruïdes a la postguerra les colònies agrícoles o industrials, centrals elèctriques, la petja de grans potències religioses, elements de modernització, figures destacades de la vida social del territori. Una guia completa, d’interès per als naturals del país perquè descobrirà moltes, moltes realitats que no els havien estat abans desvelades; el visitant de fora veurà obrir-se-li progressivament un ventall de belleses i riqueses naturals i històriques i, a més a més, descobrirà la fortalesa humana d’una identitat i caràcter que desconeixia.