x

Nos gustaría enviarte las notificaciones para las últimas noticias y novedades

PERMITIR
NO, GRACIAS
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

L?OFICI QUE MÉS M?AGRADA
  • MIQUEL PUEYO

Galícia, anys 80

Actualizada 16/07/2018 a las 10:50
Galícia, anys 80

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Galícia, anys 80

SEGRE

Xerardo Fernández Albor, primer president de la Xunta de Galícia, ha traspassat als 100 anys. Qui va ser mestre polític de Mariano Rajoy sintetitza admirablement en la seua trajectòria les paradoxes de la transició espanyola. De la seua joventut com a tinent pilot de la Luftwaffe i del seu pas per un galleguisme moderat, als anys 50 i 60, va arribar a la presidència de la Xunta –on va rebre el sobrenom popular de “Merendiñas”– i el seu retrat va acabar penjat a la Galeria d’Il·lustres del parlament alemany, després d’haver presidit la primera comissió europarlamentària per a la reunificació d’Alemanya. La darrera vegada que se’n va parlar va ser precisament arran del llibre i la sèrie televisiva Fariña, on apareix reunint-se amb els narcos fugats a Portugal, dient-los: “Vuelvan a Galicia, entréguense, colaboren y les aseguro que no pisarán la cárcel”.

En el panorama polític gallec contemporani, l’existència d’aquestes relacions –continuades per anys d’amistat i viatges de Feijóo i Marcial Dorado– no constitueix cap sorpresa i precisament apareix com un dels elements bàsics de l’escenari descrit en el seu darrer llibre (Operación Bucéfalo) pel periodista i escriptor lleidatà (nascut a Pontevedra) Juan Cal. La història de Tucho Currás, mig narcotraficant, mig aventurer, contada a través del periodista Xan da Laxe, constitueix una lectura que enganxa –me la vaig empassar en dues sessions–, incorpora també una descripció entre hilarant i realista d’unes suposades relacions entre el narco i l’extrema esquerra gallega, i proporciona un marc de referències i comentaris que ajuden a entendre la realitat sociològica de la Galícia dels 80 i 90, així com alguns aspectes contradictoris de la galleguitat del segle XX, que han condicionat “la forma en que la gente (...) vivía su propia identitat, su acervo cultural (y) el desprecio que (...) sentía por la tradición, por su condición de gallegos, que era como un estigma de la pobreza”.

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre