SEGRE

Creado:

Actualizado:

Estem ja, sense tirar coets, en la postpandèmia. La Covid devasta encara, però no tan a bastament, i la nova conjuntura social indica una bonhomia renovada. Després del dolor i de la mort, després de la por que no marxarà més, alguns indicadors semblen positius.

Vull dir que algun rastre de llum n’hem heretat. Vegeu, si no, el bombo i platerets de la darrera edició del premi Planeta. Un milió d’euros per la cara, perquè sí, perquè, segons destaquen amb una rialla des de l’editorial, en pandèmia les vendes han pujat vora un vint per cent.

I no només s’han multiplicat els beneficis. Han proliferat darrerament les llibreries, per exemple, que d’una forma o altra han florit com bolets arreu del territori. En un instant d’eufòria, duts potser per la febrada, podríem proclamar fort que llegim més que mai, si ens atenim a les vendes massives de llibres in situ o via internet.

La soledat, l’enclaustrament, la consciència del temps, la consciència de la consciència, semblen haver fet un forat de fondes dimensions i la gent ha descobert la veta lectora ara, quan tenim marges inèdits en la nostra atribolada vida. Però ja se sap que una cosa són les intencions i una altra de ben diferent, els fets. Em temo, escèptic com soc en assumptes culturals, que suren els bons propòsits més que no pas arrela el gust per la lletra escrita.

Dit d’una altra manera, que sospito que tota aquesta llibrerada acabarà dormint el son dels justos a les lleixes sense a penes haver-se sentit tocada, llegida, sentida, païda. Les xifres són el que el premi Planeta a la literatura: xifres. I no tan sols han crescut aquest últim any i mig vendes i llibreries.

També s’han parit, crescut i consolidat autores i autors d’índole diversa, que copen les novetats editorials empesos pels nínxols que ocupen a les xarxes i impulsats per l’onada del sobtat interès per la intel·ligència i la sensibilitat. És curiós en un país on a penes es llegeix. On no es llegeix, vaja.

Ens queda la fe de pensar que aquesta plèiade de nous lletraferits hagin llegit el llibre que han escrit, que han publicat i que publiciten d’hora en hora allà on els deixen.Tant de bo entre tanta faramalla, entre tanta efimeritat, quedin alguns noms que ens entusiasmin anys a venir. Que la morralla no ens faci enterrar els mestres. I renovem així l’esperança en una cultura la qualitat de la qual agonitza, cega.

tracking