Abans es deia estiu al que ara en diem onada de calor. Figura que toca riure. Ha, ha, ha (llegeixi’s amb pauses sarcàstiques). U...

Faig tard però si sóc l’última, ja apagaré el llum. La història és tan bonica que no m’...

El Palau de Vidre dels Camps Elisis –­per als de fora de Lleida: sona molt millor del que és­– es va omplir de gom...

Cada any em meravella. Amb la precisió d’un rellotge suís, l’arbre esquifit de darrere de casa, tan vell que no que...

No recordo haver vist cap pel·lícula seua, de petita. La recordo a ella. Analía Gadé em tenia fascinada. Potser e...

Una de les persones que més he admirat i admiro va morir ara fa vint anys, el maig de 1999. L’he reivindicat moltes vegades. I h...

No hauríeu d’estar llegint aquest article perquè jo no l’hauria d’haver escrit. Dissabte ens vam despertar am...

Tradició: “Costum que ha prevalgut de generació en generació.” El diccionari no precisa quants anys hem de r...

A Joan Pau Salvadó se li trencava la veu i a nosaltres l’ànima. “Mai oblidaré el soroll de les porres quan o...

El patrimoni és molt més que pedres. És el llegat cultural que rebem dels que van trepitjar aquest món abans que ...

Hi ha un patetisme entre pueril i commovedor en la ferma creença que els cinquanta són els nous quaranta. I els quaranta els no...