Trump(isme) enllà
L’administració Trump amenaça Harvard, Columbia, Yale, Princeton, Brown, Northwestern, Cornell i la Universitat de Pennsilvània, entre altres institucions acadèmiques nord-americanes, amb la retirada de finançament federal si no compleixen una sèrie d’exigències. Les demandes contenen reformes, prohibicions, l’anul·lació dels programes de diversitat, equitat i inclusió, i un llarg etcètera que inclou la penalització de qualsevol iniciativa que qüestioni el sistema capitalista, el paper de les forces armades o la història colonial dels EUA, sota el paraigua conceptual d’antiamericanisme.
Tanmateix, aquestes no han estat les úniques amenaces, atès que l’economia mundial es veu intimidada per un vaivé de decisions unilaterals, com els graus d’imposició aranzelària als països-altres. Però el ja famós aranzel no és només una taxa, sinó el símbol d’un nou –i alhora vell– paradigma en què el poder s’expressa. Així doncs, els EUA no imposen aranzels amb la intenció, només, de millorar la política i la balança comercial, sinó per (de)mostrar que tenen la capacitat d’imposar normes i el seu poder fàctic. És una manera de posar en evidència qui mana i qui depèn de qui, d’estrènyer i sostreure segons quines dependències. En un moment en què la Xina avança per pujar posicions –amb un sistema que combina el pitjor dels models comunista i capitalista: el control absolut d’un règim autoritari i l’agressivitat d’un capitalisme salvatge que avança a tota marxa–, podria semblar que als EUA només els quedés desmantellar la democràcia. Aquesta és una batalla desfermada. I, al bell mig, trobem una Unió Europea que intenta mantenir el seu preuat sistema de benestar, costi el que costi, fins i tot rearmant-se...
Per sort, el sector acadèmic no claudica i algunes universitats es mantenen fermes –encara que no davant de totes les imposicions. Amb tot, aquesta crisi posa de manifest la interdependència entre països, que, lluny de ser col·laborativa, és competitiva per ordre i dictat capitalista. Quan superarem les pors per enfortir els llaços entre nosaltres sense trencar-los? Aquest pre-caos que avui vivim podria ser llegit com una oportunitat de canvi. Tanmateix, si seguim reaccionant davant de maniobres de distracció i d’atracció mediàtica, quin futur ens espera enllà del trumpisme?
