No ens tornem més carallots, si us plau

Al llarg de la nostra història hem anat vivint diferents revolucions, enteses com a canvis transformadors profunds. Al llibre L’armadura de la llum, Ken Follett retrata molt bé el que va ser la revolució industrial a Anglaterra, dels artesans a les màquines, la societat de classes, l’emigració cap a les grans ciutats, les lluites obreres, la tecnologia amb les màquines de vapor, els sindicats, revoltes socials i finalment progrés. Un terratrèmol que va durar quasi un segle i on ningú dubta que, a la llarga, tots hi vam sortir guanyant. Un segle. Ara estem immersos en la revolució tecnològica, una etapa de canvis impressionants que avancen a una velocitat difícil de digerir. Amb moltes empreses encara fent els deures pel que fa a la digitalització i l’automatització, irromp la intel·ligència artificial com un huracà desbocat. Màquines que són capaces de fer-ho quasi tot.

Amb aquest poder patim el risc de tornar-nos més carallots que mai. Per què esforçar-nos? Per què estudiar? Per què pensar? Tot això ja ho fa aquesta nova intel·ligència. Doncs perquè sense una base de coneixement no som res. Ni esperit crític, ni capacitat de discernir, ni capacitat de crear, ni res. Si estem buits per dins, no tenim res de tot això. I ja no parlo del que és ètic, ni del que és just ni del que és correcte. Amb tota la brossa que circula lliurement i amb l’ambició desmesurada que tenen alguns narcisistes carregats de diners i poder, seríem més manipulables que mai en l’era del coneixement. Una gran paradoxa. Fa poc en un fòrum de recursos humans preguntaven si havíem notat que, al fer entrevistes, alguns candidats tarden uns segons a contestar les preguntes i després sembla que llegeixin les respostes. Les respostes no es van fer esperar: sí, també en les entrevistes es fa anar la IA, i ja hi ha polítiques que invaliden els candidats quan es detectin aquests comportaments.

Igualment, aquests dies tenim converses amb les universitats perquè ens arriben estudiants a les empreses que, a punt d’acabar la carrera, no tenen els mínims coneixements necessaris per exercir del que han estudiat perquè resulta que la intel·ligència artificial els ha fet la feina.

Clar que hem de fer ús dels superpoders que tenim al nostre abast amb les noves tecnologies, però com a suport, com a millora, com a contrapunt. Seria un gran error que en lloc de millorar-nos com a espècie ens fes més carallots que mai. I tot plegat només és la punta de l’iceberg, en aquest escenari els canvis no tarden un segle, sinó mesos.