Valor de l’espai circumdant
La indústria del luxe sap que, perquè un article sigui percebut com d’alt valor, cal que tingui un espai lliure prou significatiu al seu voltant. Així, les botigues més exclusives, ubicades en els carrers comercials en què el preu del lloguer per metre quadrat és prohibitiu, tenen els prestatges gairebé buits, amb pocs objectes, força separats entre si i il·luminats com si cadascun d’ells es tractés d’una obra d’art que mereix tota l’atenció del món. Tant se val si es tracta d’una joia, una bossa de mà o un vi. En canvi, en els comerços populars i mercadets, tot són munts, lleixes atapeïdes i aprofitament màxim de cada forat. Això encara es fa més evident durant la temporada de rebaixes, en què de vegades fins i tot costa circular entre els passadissos farcits de mercaderies i trobar la peça desitjada en un Cafarnaüm remenat fins a l’infinit. Tot això tampoc és en va: així és com s’aconsegueix reflectir la sensació que el client trobarà l’oferta de la seva vida, que comprarà barat.
Encara que sembli contradictori, precisament és el buit –el no-res– el que dota d’importància allò que envolta, en el sentit del conegut eslògan de Mies van der Rohe: “Less is more” (menys és més). També és una manera amb què les marques de primer nivell comuniquen que, tot i el cost de l’espai que ocupen, sigui al passeig de Gràcia, a la place Vendôme o a la Cinquena Avinguda, es poden permetre deixar-lo lliure perquè el seu producte val molt més.
A la tradició japonesa, sempre subtil, coneixen molt bé aquest concepte de l’espai entre les coses que anomenen “ma”, però no el limiten a les tècniques comercials, sinó que transcendeix en tot el que acompanya la seva quotidianitat: l’arquitectura, la jardineria, la museística, la decoració i la literatura, només per esmentar alguns exemples. En el dia a dia, el ma el podem trobar quan deixem espai entre reunions o quan ens desfem de tots aquells objectes que no tenen ni utilitat ni bellesa, però hem deixat que envaeixin cada racó de casa. També quan elegim la qualitat pel damunt de la quantitat en la gastronomia i en el nostre vestidor. A la literatura, el ma encara és més inspirador: és la delicadesa del que es diu sense escriure-ho expressament, el que llegim entre línies i que expressa més que qualsevol paraula.
