No és només esport
No és mai només esport. És una manera d’explicar el món, la vida, la mateixa essència humana. L’esport en si seria bastant absurd si no fos per totes les històries que ens permet descobrir. Això ho saben els activistes que han protestat aquest estiu a diferents etapes de La Vuelta i també el guanyador. Quan a Jonas Vingegaard li van demanar per la qüestió no es va quedar en el lament per no haver pogut acabar una etapa ni en una pretesa neutralitat, va dir que el que estava passant a Gaza era horrible i que la gent que intentava interrompre la cursa ho feia perquè estaven desesperats per ser escoltats. Perquè és conscient que l’esport no és mai només esport. I, per això, els manifestants de La Vuelta demanaven l’expulsió de l’equip Israel Premier Tech.
Portar el nom d’un país, representar-lo, en una competició esportiva no és fútil. En relacions internacionals, enfront del poder dur o hard power que es refereix a la capacitat dels Estats d’imposar-se per la força i que té a veure bàsicament amb els diners i amb les armes, hi ha també el poder tou o soft power, és a dir, la destresa dels països d’establir el seu relat, i això es fa a través del cine, la literatura o l’esport. Així, per exemple, Hollywood s’ha encarregat de mostrar-nos els dilemes morals a què s’han d’enfrontar els seus espies, que sovint, per cert, es veuen obligats a saltar-se les normes, per fer un món més lliure. I tots ho hem vist amb les seves ulleres i no amb les d’un pres tancat injustament a Guantánamo o amb les de la mare que ha perdut un fill, digueu-li víctima col·lateral, en un atac amb dron.
Quan a Putin li va pegar perquè Rússia envaís Ucraïna, se’l va fer fora de qualsevol competició i ja no vam tornar a veure, per exemple, aquelles nedadores que feien art dins l’aigua al capdamunt d’un podi. Els van deixar clar, d’aquesta manera, que eren els pàries del món. D’aquí, la incoherència que Israel que està perpetrant una massacre a Gaza no sigui castigat de la mateixa manera i pugui seguir competint, sigui a Eurovisió, sigui a La Vuelta. Posar el debat de l’esport sobre la taula és posar el debat del conflicte en si. I no, ni l’esport ni els esportistes poden viure aïllats del que passa al món, perquè callar davant d’una injustícia ja sabem que és ser-ne còmplice.
