El pescaclics i el periodisme
Aquest passat dijous i divendres es va celebrar el Pirineu Tech Talk, 3a Trobada Empresarial d’Innovació Digital de l’Alt Pirineu i Aran. El dijous començaven les xerrades a Estamariu, sobre innovació i tendències en periodisme digital. Vam tenir l’oportunitat d’escoltar experts en intel·ligència artificial, Google Discover, SEO i Copywriter. Vam aprendre tantes coses que les tres hores de ponències van passar com una esventada, i evidentment també hi va haver debat. Ens van ensenyar com aconsegueixen que una notícia salti directa als primers resultats dels buscadors. Com disposen d’intel·ligències artificials entrenades per escriure articles amb estil propi i línia editorial. I, fins i tot, com han posat en marxa un diari digital en què no hi ha ni un sol periodista en nòmina, tot ho escriu la IA. També ens van explicar com hi ha mitjans que generen notícies en funció del que interessa a la gent en aquell moment i amb tècniques de SEO col·loquen aquest contingut al capdamunt del rànquing de lectures. Tot plegat gràcies a la IA. Això sí, el material surt d’internet mateix: refregits d’altres notícies, ben empaquetats i amb un títol llaminer. El resultat? Tenen deu vegades més lectures que una exclusiva feta per un redactor de carn i ossos. Dit d’una altra manera: no els cal pagar sous, ni dietes, ni hores extres, ni discutir per la línia editorial. I, a sobre, porten més trànsit a la capçalera del diari. Ara bé, què passaria si un dia deixessin d’haver-hi periodistes? Si ningú afegeix informació nova, què copiaran les màquines? Com faran els refregits? El primer que hauríem de fer és diferenciar entre periodisme i aquest tipus de contingut. Perquè no és el mateix, encara que s’hi assemblin. I els periodistes? Doncs ens toca posar-nos les piles. Si volem que una notícia feta des de carrer i amb els nostres contactes tingui més ressò que un article refregit haurem d’aprendre com utilitzar aquestes eines: SEO, paraules clau, Google Discovery… I si pot ser, sense caure en el parany del pescaclics barroer, perquè el públic no és ruc i ja comença a estar entrenat. Potser haurem de crear un segell que garanteixi que la notícia està feta per un humà? Fet a mà, com els jerseis, i ja sabem que aquests valen més diners.
