Al fil de la navalla
He tornat de vacances un xic escandalitzada. Atònita més aviat seria la paraula. Esbalaïda. I és que m’he trobat amb gent que defensa fumar marihuana amb els fills adolescents com qui els porta per primera vegada a una gran piscina o a un parc d’atraccions. Per acompanyar-los en la descoberta, i advertir-los dels riscos, argumenten.
“Si volen provar els porros, prefereixo que ho facin amb mi”, va deixar anar aquell pare. “Així almenys m’asseguro d’on ve el material. Que no tingui un alt grau de toxicitat. Que no estigui adulterat amb altres substàncies. I si li provoca un mal viatge o una reacció molt xunga, doncs almenys soc allà per ajudar-lo.”
Home, vist així, la música no sona del tot malament. Però no oblidem que no estem parlant ni d’estrenar-se al Dragon Khan ni de saltar per primer cop a l’aigua sense bombolleta! Estem parlant de consumir droga. Droga. I el nostre paper com a pares i mares, penso, és justament allunyar-los al màxim d’aquesta possibilitat, incidint en el seu potencial addictiu i inculcar-los, des de ben petits, els perills que comporta per a la salut física i mental: dèficits d’atenció i memòria, deteriorament de l’aprenentatge, augment de les taxes d’absentisme i fracàs escolar, increment d’intents de suïcidi, més risc d’accidents de trànsit, porta d’entrada a d’altres substàncies estupefaents i un major risc de patir malalties mentals greus. De fet, segons un estudi recent de l’institut de Recerca del Clínic, el cànnabis és especialment perillós per a menors de 25 anys en tant que encara tenen el cervell en procés de formació i una sola dosi pot desencadenar psicosi i derivar en una esquizofrènia o un trastorn bipolar. Els investigadors subratllen la importància de fer-ne una bona prevenció i adverteixen que els joves no n’haurien de prendre de cap manera malgrat ser la droga il·legal més consumida a Espanya, amb un inici mitjà als 15 anys.
Aprofito, doncs, aquestes línies per fer una crida a la responsabilitat i a la coherència. Ni podem normalitzar-ne el consum ni donar per fet que els joves experimentin amb cap tipus de droga. Els pares hauríem de procurar, en la mesura del possible, ser un exemple per als fills. I predicar una cosa i fer justament la contrària per “suposadament” protegir-los és una teoria que cau pel seu propi pes.
