El llegat d’un somriure

Avui és la nit de Sant Joan, una nit màgica que marca l’inici de l’estiu. Sant Joan és l’únic sant (més enllà de Jesús i Maria) de qui es commemora el naixement i la mort. Un personatge excepcional. Com també ho era Joan Viñas. Res passa perquè sí. Tot just fa una setmana que ens va deixar i he tingut l’oportunitat, durant aquests dies, de pensar en aquest text. També he sentit el privilegi de poder retre, un cop més, homenatge a una persona que ha estat transcendental per a la sanitat i la docència de casa nostra. I també per a l’àmbit social. Sempre estava disposat a sumar-se a qualsevol iniciativa que cregués que tenia valor. Feia poc s’havia afegit a la creació d’una secció de metges d’acció social al Col·legi de Metges. El vaig conèixer per primer cop quan es va presentar a rector. Jo tot just feia primer de Medicina, i ell ens va venir a explicar la seva proposta. Va guanyar, i amb la seva victòria va aconseguir que tots la sentíssim una mica nostra. Però, més enllà de viure’l com a alumne, vaig tenir la sort de ser company seu de docència a les assignatures de bioètica de la nostra universitat. Sempre estava disposat a ensenyar i a compartir punts de vista. Va fundar el primer comitè d’ètica assistencial del nostre hospital i en va ser membre actiu fins a l’últim dia. En els debats sobre temes més polèmics, es mostrava respectuós, capaç d’entendre la perspectiva de l’altre, buscant sempre la millor opció i la més conciliadora. Encara que, per principis, pogués pensar d’una altra manera. Mai feia sentir incòmode ningú. Amb la seva rialla contagiosa, sempre trobava el punt d’humor en situacions complexes. I va ser dels primers a defensar que havíem de deixar enrere la visió paternalista de la medicina per empoderar els pacients. Generós amb el coneixement. Cristià compromès amb els qui més ho necessitaven. Orgullós de la seva família. Es va convertir en un lleidatà més. En una persona que tothom volia tenir al costat, per veure si se’t contagiava una mica la seva manera de ser, el seu entusiasme i el seu optimisme. El món és un lloc més trist sense ell. Però ha deixat un llegat immens que, amb responsabilitat, ens tocarà mantenir i recordar amb un somriure. Descansa, Joan. Has complert amb escreix.