SEGRE
Segon entreacte

Segon entreacte - REDACCIÓ XXII

Creado:

Actualizado:

Fa alguns dimecres (concretament el 20 de desembre), vaig publicar un article que duia el títol d’Entreacte. Hi escrivia el següent: “Els altres temes que vaig esmentar a l’article Sobre allò de què no es pot parlar ja els he tractat d’una manera o altra en els ja més de quaranta articles que he anat publicant aquest 2023 a la secció Amunt i crits, i ara el que em plantejo és anar tancant carpetes i proposant algunes conclusions en els dos vectors de reflexió que vaig exposar el gener del 2023: com som els catalans i com som els lleidatans. Començaré per aquest darrer bloc, i en les setmanes que vindran aniré presentant alguns senyals que identifiquen la societat lleidatana, la descripció d’algun tret de caràcter, i unes conclusions sobre com els lleidatans encarem la vida. En definitiva, amb quines formes de vida ens identifiquem ara que ja estem enllestint el primer quart del segle XXI”.A descriure com veig les formes de vida lleidatana aquí i ara hi he dedicat sis articles, i ara m’agradaria centrar-me en quines són, al meu entendre, les formes de vida dels catalans.Torno a escriure, per si de cas, que aquesta serà la meva visió, i que ni tinc tota la veritat ni aspiro a tenir-la. Perquè hom pot intentar ser objectiu, però difícilment es pot ser imparcial quan s’analitza un subjecte jurídic que t’interessa, i del qual, a més, formes part. Només puc testimoniar que ho faré amb l’esperit que demanava Joan Maragall, és a dir, “amb la fe dels qui no temen ni defallences ni incomprensions, dels qui, veient l’obra llarga, es disposen a realitzar-la amb una contribució personal i irrecompensable, hora a hora, dia a dia”.Una societat tan complexa com la catalana, que ha experimentat canvis tan profunds (demogràfics, socials, econòmics, culturals, estructurals, etc.) en els darrers anys, no pot ser analitzada amb els mateixos termes en què Josep Ferrater Mora ho va fer l’any 1944. Per això, m’he proposat fer-ho en una sèrie d’articles, que, espero, els lectors tindran la voluntat de seguir.Les meves reflexions aniran emmarcades en els següents epígrafs: 1. Sobre les formes de vida catalana revisitades, 2. Sobre una nova estructura demogràfica, 3. Sobre les formes de civilitat, 4. Sobre les idees de futur i progrés, 5. Sobre les condicions personals, i 6. Sobre els conceptes revolucionaris.Aquesta classificació, com qualsevol altra, pot resultar arbitrària, i algun lector atent així ho pot considerar, però analitzada la trajectòria dels articles publicats, que impliquen els meus focus d’atenció sobre la societat catalana en aquest llarg periple d’articles, em sembla la més enraonada, i la més capaç de permetre’m arribar a unes conclusions que puguin ser raonables i entenimentades.No serà un exercici fàcil, perquè és difícil aplegar en només sis articles de conclusions el gavadal d’idees exposades, potser una mica anàrquicament. Però aquesta classificació em sembla que em permetrà centrar-me en el moll de l’os d’allò que constitueix, per a mi, les formes de vida catalana avui, la manera com som els catalans.Em sembla que en una societat democràtica sana s’hauria de poder parlar de tot, sempre que es respectin els principis de veritat, respecte i voluntat d’entesa. Amb aquest plantejament enceto ara aquest nou repte, el d’intentar encabir en sis articles les meves consideracions sobre una societat complexa, canviant i neguitosa com la catalana.Demano des d’ara indulgència per a quan algú consideri que no tracto un determinat aspecte o perquè no el tracto prou bé. Les síntesis tenen sempre aquest problema, i no seré jo qui l’esbandirà. De tota manera, puc prometre que ho faré des de l’honestedat intel·lectual i des de l’estima a aquest país i a la seva gent, perquè són els meus. Són els meus per destí i per voluntat.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking