A les portes de sant Jordi
Passat Pasqua, sant Jordi, que vol dir llibres. I si de llegir és de què es tracta, sempre fa de bon tornar a l’entrada que Joan Fuster dedica a la lectura en el seu Diccionari per a ociosos. En el món d’avui tenim tendència a l’evasió, a la fuga, per mirar d’evitar la cara menys amable de la realitat. I llegir n’és una, d’evasió, en tots tres tipus de lectura: per formació, per informació i per oci. Hi ha lectors que defugen les novetats, es refugien en els clàssics i els defensen com un valor segur. I argumenta Fuster que si la cultura, acceptada com un patrimoni, i els clàssics, consagrats com a valor innegable, continuen tenint sentit és per la permanència en l’ordre de les vigències actuals. El clàssic no és clàssic per ser antic, sinó perquè continua sent modern, actual. Es llegeix per comprendre’s un mateix, els altres i el temps que ens ha tocat de viure. “Acudim a l’obra literària a la recerca de noves o millors dades, d’opinions, de coratge, respecte al món que ens envolta”. Però és ben cert que en aquest comprendre no tothom li demana el mateix, a la literatura. I Fuster distingeix dos tipus de lectors: el que busca en el llibre de creació un viatge al món de les grans fantasies humanes i que el que pretén, a través del llibre, acostar-se a un enteniment més subtil del món. Per bé que també hem de comptar amb el lector professional: el que llegeix per vocació o per obligació. Els altres dos tipus de lectors difereixen de qui llegeix per obligació en el que és el vessant lúdic de l’acte de llegir, que “constitueix el gran ressort del mecanisme normal de la lectura literària”. Llegim per distreure’ns, per divertir-nos. “La lectura literària s’intercala en el corrent rutinari de les nostres obligacions de cada dia com una pausa confortadora”. Hi ha plaer i gaudi estètic, en la literatura, bellesa que compateix amb les altres arts, amb la particularitat, però, que el llibre, fa “referència constant a l’esdeveniment humà en la seva cara més explícita”. Els uns, diu Joan Fuster, tractaran de trobar en la literatura un suplement de somni; els altres, un suplement de vida. Sigui per un motiu o per un altre, llegir sempre ens forma, ens informa o ens distreu. Tres bones raons, doncs, per trobar en els llibres una companyia sincera, sòlida i segura.
