La Setmana més esperada

Llegim. Llegim més del que sembla o se sent més el soroll que la música? I quan llegim i parlem d’escriptors de qui parlem? I quan parlem de gèneres? Reivindico l’assaig com a gènere literari, làbil i elàstic, entès com la literatura de les idees, i és per això que reivindico com a escriptors no només aquells que se saben llargs de ficcions. Ara bé, què ens fa dir que un és o no és escriptor? I qui decideix si una obra és de referència o no, el cànon? I qui el decideix, el cànon, la indústria i l’acadèmia, com en el seu moment el decidien Josep M. Castellet, des de la indústria editorial, i el Dr. Molas des de l’acadèmia? No només, perquè ens trobem que els lectors imposen autors que l’acadèmia no acaba de ratificar. Però passa també, i en manllevo l’exemple al Dr. Martínez-Gil, que “de vegades el reconeixement no és sobtat, i cal esperar l’obra de difusió d’un grup d’entusiastes: dels mil exemplars de Da nuces pueris de Gabriel Ferrater se’n van vendre, tan sols, uns setanta-cinc”. Ara és un clàssic. Clàssic és aquell llibre que es reedita constantment. Perquè és cert que tota comunitat lingüística organitzada en sistema literari ha de tenir una llista d’autors considerats valuosos i dignes de constar en un cànon universal. Diria que és innegable que una literatura, la que sigui, la catalana en aquest nostre cas, ha de tenir tres referents per comprendre’s a si mateixa: els escriptors considerats indiscutibles, les èpoques i els models literaris o de repertori, és a dir, els gèneres. Aquesta missió la van complir Biblioteca Catalana, Els Nostres Clàssics, les Col·leccions de la Selecta (sobretot la Biblioteca Perenne), Antologia Catalana i la “MOLC” d’Ed.62. I qui l’assumeix, avui, aquesta missió? Els lectors, per l’acollida de l’obra. Escriptors i obres que trobarem a La Setmana més esperada, la del llibre en català: un esdeveniment únic, en un sol espai, amb 265 segells editorials, 25 llibreries, 9 universitats i entitats, 159 presentacions de llibres i 126 signatures, 125 novetats editorials, 200 revistes i premsa comarcal, 11 premis literaris i més de 300 activitats programades. Això ens fa dir que la llengua catalana, millor o pitjor, perdura, i que ho fa encara més la literatura que hi és vinculada. Demà, comença, La Setmana!