Als pagesos de la república francesa
SRA. DIRECTORA:
Estem en uns moments molt complicats, globalitzats, en mercats lliures en els quals governa l’especulació. Les vagues són dolentes, per als uns i per als altres, però és un dret reconegut per tots aquells governants en països democràtics? Cal preservar i garantir aquests drets, sempre respectant les opinions. Els pagesos, avui de França, ahir d’Alemanya i demà Déu sap d’on, reivindiquen el dret a poder viure del que fan. I el que fan és tot allò que se’n diu vida, produint aliments i conreant les terres. No admeten que els seus productes estiguin en mans de persones d’un despatx que organitzen aquest món tan globalitzat, i se’n beneficien. Les grans cadenes de distribució dicten i posen el preu, sí! El seu preu! No el preu de qui sembra, mirant el cel i treballant la terra. El pagès sempre ha de fer papers, burocràcia i més papers! Un munt d’oficines, polítics que no saben què és el camp i que legislen sota pressions capitalistes, dinars, sopars, assessors i grans sous. França és un referent de la lluita camperola.
Els pagesos francesos l’any 45, i més, van alimentar Europa. Aleshores el que calia era menjar, no calien papers, tan sols el que podia produir la terra, massacrada i destruïda per fanàtics. Europa ha perdut la memòria i ha oblidat el que van fer els nostres pagesos i pageses. Amb grans tractors, més impostos i més treball, i sempre amb la por a sobre. França, una vegada més, ens dona una lliçó de resistència. El maig francès del 1968, a París, tots eren al carrer, com els pagesos francesos avui. Segur que molts ho contrastem amb la realitat d’aquí, en què sols som uns quants, i partits. Sempre recordo els meus amics també jubilats que formen part de la pagesia de la Catalunya Nord. Us desitjo sort, perseverança i coherència, defensant el món pagès i ramader. Un home va dir “resistir és vèncer”. Era Juan Negrín López, president de la segona república espanyola, de 1937 a 1939.
