Les esteles funeràries de Tírvia
Des d’Àreu vam continuar el nostre viatge cultural fins a Tírvia, punt on conflueixen tres camins: la Vall Ferrera, la Vall de Cardós i la Coma de Burg. Avui tenim la sort de comptar amb un guia excepcional: l’alcalde Joan Farrera Granja, gran coneixedor de la història del seu poble. Ens explica que Tírvia va ser arrasada durant la Guerra Civil i hagué de ser pràcticament reconstruïda. Encara es conserven part dels porxos i un recull de fotografies antigues exposades a l’ajuntament que mostren com era abans del desastre.
El motiu principal de la visita són les esteles funeràries que es guarden a la capella de la Pietat. N’hi ha nou, datades entre els segles XII i XIV –dues del 1374 i 1413– i una, la més antiga, del segle X, mil·lenària. Totes acompanyaven sepultures de pissarra i, segons l’alcalde, algunes podrien haver estat esculpides per les dues cares en èpoques diferents i estar vinculades als càtars. Totes són antropomorfes i discoidals, excepte la més antiga, trapezoidal. Presenten motius com ferradures, campanes, tisores de xollar o fins i tot un vaixell, indicant l’ofici o la vida del difunt; una d’elles conserva el nom de l’escultor. Als anys 80 se’n van perdre diverses, un fet irreparable. Joan Farrera reivindica més suport institucional per preservar i donar a conèixer aquest patrimoni únic del Pirineu. Gràcies a la seva actuació, les actuals es conserven en un espai digne i han estat declarades Bé Cultural d’Interès Local. Marxem de Tírvia satisfets i agraïts, i animem a tothom a descobrir no només aquestes joies històriques, sinó també la bellesa incomparable dels seus paisatges.
