Imposar-se a la mort

Tot estava perfectament bé. No hi havia presons, ni barris marginals, ni manicomis, ni invàlids, ni pobresa, ni guerres. Totes les malalties havien estat conquerides. També ho estava la vellesa. La mort, excepte accidents, era una aventura per als voluntaris.” Aquestes són les primeres frases del conte 2BR02B, de Kurt Vonnegut, publicat per primer cop a la revista Worlds of Science Fiction, el gener de 1962. El títol és una mena d’acròstic fonètic de la frase “To be or not to be” i juga simbòlicament, alhora, amb el primer vers del més famós parlament de Hamlet, i amb el sentit del recitatiu sencer. Al conte de Vonnegut, 2BR02B és el número de telèfon del Federal Bureau of Termination (FBT), això és Oficina Federal d’Acabament o Terminació, les sigles del qual representen una aclucada d’ull irònica a les de l’FBI, telèfon al qual han de trucar els qui volen morir. En efecte, Vonnegut descriu una distopia paradoxal: la mort ha estat vençuda per la medicina i la tecnologia, però la necessitat de mantenir la població estable, atesa la limitació dels recursos, obliga a trobar persones disposades a morir cada cop que una dona es queda embarassada. Altrament, es veu obligada a avortar. Per sort, sempre hi ha individus, els que ja han viscut més de dos-cents anys, que estan disposats a “sacrificar-se” per fer lloc a algú altre. I si no és el cas i hom vol tenir descendència, no té més remei que matar perquè hi hagi vida.

Tot plegat ve a tomb d’una nova forma de cientisme: el transhumanisme. Considera aquest que la ciència farà possible la creació d’un humà que ja no estarà condemnat a l’envelliment. Sembla ciència-ficció, com el conte de Vonnegut, però hi ha qui creu que no està mancat d’arguments: la possibilitat d’implants i pròtesis de tota mena que ens aproximen als cíborgs, els trasplantaments que ens allarguen la vida, les medicines que ens estalvien malalties mortals, la Intel·ligència Artificial que ja ha esdevingut una pròtesi externa de les funcions cerebrals, a l’espera –de moment pura utopia– que sigui possible la transició dels cervells humans dins de màquines... Ja ho veuen, somnis somiats desperts, però tan antics com la humanitat. Recordin, a l’A.T. la serp temptà Adam i Eva prometent-los ser com déus...