Benvinguts

Rectificar és de savis. Canviar de posició quan t’adones que la que havies mantingut inicialment era equivocada mereix un cert reconeixement, perquè no és fàcil, de vegades, fer el pas. Des d’aquest punt de vista, hauríem de donar la benvinguda a l’equip de govern del PSC-C’s a la idea dels pressupostos participatius que el nostre grup va presentar per primera vegada al Ple de la Paeria el mes de novembre del 2014. Aleshores el PSC hi va votar en contra i el PP, l’altre grup amb representació, es va abstenir. Més recentment, aquest mateix mes de gener, vam presentar una altra moció en aquest sentit, que aquest cop va rebre els vots afirmatius de tothom, excepte de Ciutadans, que es va abstenir.

Que el PSC, que el 2014 qualificava els pressupostos participatius com “una proposta del segle passat”, ara els abanderi ens sembla fantàstic. Que Ciutadans, que fa tres mesos no els veia clars, ara els vegi com un gran avenç, també. Ara bé, una cosa és veure la llum i l’altra, voler-nos vendre la nostra pròpia idea com una innovació seva. No ens fa res donar-los la benvinguda a les nostres tesis, però em sembla excessiu que ens vulguin convèncer de les bondats d’allò que nosaltres ja fa tres anys que pregonem i que portàvem en el nostre programa electoral. És com si en una cursa el que arriba primer es quedés sense medalla i la pengessin al segon i al tercer. No neguem el mèrit de fer podi, però en aquest tema concret no renunciarem a reivindicar que vam arribar abans a la meta, i sense la necessitat de photo-finish.

Dit això, ens sembla magnífic que els lleidatans tinguin l’oportunitat de poder decidir directament a què volen dedicar una part concreta dels pressupostos a partir de les seves iniciatives i del seu vot. Aquest milió d’euros fragmentat perquè entre els diferents barris s’impulsin les accions que decideixin els veïns ens sembla una mesura encertada. Treballarem perquè el procés participatiu sigui un èxit i tingui continuïtat en els propers exercicis econòmics.

Un altre tema en què hi ha hagut canvi de posicionament en els últims dies per part de l’equip de govern és el de les ditxoses plaques franquistes. En pocs dies han passat de dir al ple de la Paeria que no es podia fer res per treure-les, a anunciar un pla després que l’ajuntament de Barcelona demostrés que sí que es podia, a tornar a dir que no amb la ja famosa frase de l’escala i el tornavís, passant per autoritzar una empresa de petrolis que faci la feina, fins, en el darrer episodi fins ara, enviar una carta als veïns anunciant-los que les trauran properament. Han estat uns dies de sorpreses encadenades en què cada matí et preguntaves per on et sortirien aquesta vegada. El cas se li ha fet tan gros a l’alcalde Ros que, després de marcar postura en contra de la retirada de la simbologia franquista, ha volgut mantenir la posició, malgrat la recomanació directa del síndic de greuges en sentit contrari. Poc acostumat que les seves decisions siguin contestades, ha rebut una allau de crítiques a Lleida i fora de Lleida que l’han desconcertat. Qualsevol altre hauria baixat del burro molt abans, però havia arribat un moment en què el Paer en cap ja no sabia com fer-s’ho. Al final, ha acabat anant a parar a terra i, mentre s’espolsa la roba, fa veure que ha baixat a la seva manera.

Si de debò creuen en la participació ciutadana, com es desprèn de la decisió d’impulsar els pressupostos participatius, també haurien d’escoltar què diuen els lleidatans sobre el manteniment o la retirada dels símbols franquistes de les façanes de la ciutat. De les plaques del Ministerio de la Vivienda, i de les que donen nom a carrers homenatjant prohoms de la dictadura. Si encara mantenen dubtes sobre el tema, la manifestació d’aquesta tarda potser els donarà arguments per fer un altre canvi de posicionament. Si el fan, també seran benvinguts.