Llibres que donen fruits

El sòl es treballa en profunditat poques vegades, al final del guaret, en iniciar un nou cicle de cultius o abans de plantar arbres fruiters. Llaurar o subsolar consumeix temps i energia, però és indispensable per mantenir la fertilitat i aconseguir bons rendiments.

Un bon llibre és també el resultat d’un treball a fons, marca una fita. Durant anys és font de consulta i, en el millor dels casos, esdevé referent permanent.

Qui no conserva algunes obres, pedres angulars durant els estudis, a les quals acudir per resoldre dubtes? Quants fructicultors o ramaders no han consultat llibres i revistes per mantenir-se al dia i millorar el seu treball? O, tal vegada, un determinat llibre ens ha motivat a iniciar un nou projecte? O estem a l’aguait d’un nou llibre que actualitzi alguns coneixements?

Les obres dedicades a l’agricultura tenen una trajectòria que es remunta la història. Columel·la (segle I), nascut a la Bètica romana, escriví De re rústica (Els treballs del camp) i De arboribus (El llibre dels arbres). Fra Miquel Agustí (segles XVI-XVII), nascut a Banyoles, és l’autor del Llibre dels secrets de l’agricultura, el primer tractat agrícola en català.

Valgui aquesta introducció per recordar que fa 50 anys va esdevenir a Lleida la primera convocatòria del Premi del Llibre Agrari, una iniciativa de l’Hermenegild Toll Vilaplana, responsable dels Serveis Tècnics d’Agricultura de la Diputació de Lleida, i d’en Jordi Marimón Sarrà, editor i fundador de Dilagro (Difusora del Llibre Agrícola). Fira de Sant Miquel ha acollit des del primer moment les convocatòries, any rere any, fins avui.

Integren el jurat experts dels col·legis professionals que patrocinen el premi, enginyers agrònoms, enginyers tècnics agrícoles i de forests i veterinaris. Valoren les obres candidates. Entre vint i quaranta cada any. Moltes han esdevingut cabdals per als professionals agricultors, assessors, docents i universitaris.

Fira de Lleida, en el seu portal d’internet, juntament amb la convocatòria anual, exhibeix la relació d’obres premiades (https://firadelleida.com/santmiquel/premi-llibre-agrari/). Abasten una àmplia temàtica: producció agrícola i ramadera, insums, sanitat vegetal, sanitat animal, ordenació forestal, prevenció d’incendis, aqüicultura, mercats i política agrària, infraestructures, regadius, indústria agroalimentària, zones verdes, espai rural i medi ambient.

Entre els autors trobem destacats investigadors, docents, especialistes i divulgadors. Algun d’ells han esdevingut sòlids puntals i han creat escola. Els seus llibres s’han reeditat, ampliant i actualitzant els continguts.

Transcorregudes cinc dècades, ens endinsem en un escenari distint. Les darreres convocatòries al premi admeten llibres en format electrònic i també, en secció separada, articles publicats en revistes o portals especialitzats. La transmissió del coneixement i la transferència de tecnologia fa anys que muten les formes.

Disposem avui de molta informació a internet, portals temàtics, revistes electròniques, alertes tecnològiques i seminaris en línia. Informació que cal destriar degudament. Han desaparegut, però, editorials i revistes i es publiquen menys llibres. Tanmateix, aquí i a tots als països amb agricultura avançada, les obres que veuen la llum continuen sent pedra angular. S’agraeix el treball de qualitat, la bona informació tècnica i acotada a determinats segments d’interès.

També les revistes continuen exercint una tasca imprescindible. Hi ha revistes periòdiques de gran qualitat. Els editors seleccionen autors i continguts per conformar monografies sobre temes de màxima actualitat. El sector agrari, avui més que mai, és àvid de tecnologia innovadora. Els consultors, assessors, agricultors i ramaders actualitzen coneixements, les empreses agràries s’hi juguen la supervivència. Continuem llaurant a fons i recollint fruits.

Arribar a la cinquantena edició del Premi del Llibre Agrari no ha estat fàcil. Celebrem, doncs, l’efemèride. Comptem amb la ferma col·laboració del Servei de Biblioteca i Documentació de la UdL, que ja està treballant en una biblioguia agrària que serà consultable a la xarxa i, si la situació ho permet, presencialment. S’afegiran altres actes apuntant al futur de la transferència de tecnologia en el sector agroalimentari.

I, si em permeten, no és casualitat que també ens trobem prop dels 50 anys dels inicis dels estudis superiors agraris a l’ETSEA. Va ser una etapa fundacional. Avui, tot plegat constitueix un capital ingent per a Lleida, la seva agricultura, les empreses i les institucions. És el reflex d’una regió agroalimentària de les més avançades del món, en què des de fa molts anys els tècnics especialitzats esmercen esforços amb una atenta mirada al món.