Pressupostos de defensa, malauradament necessaris i urgents

Tots estem en contra de les guerres i lluites violentes, de morts i destrucció, sempre hem estat pel diàleg i la pau, com a procediment per assegurar la convivència i les llibertats al món, però la realitat actual ens la imposa la dinàmica política mundial. No és la que volem, sinó la que ens imposa la dinàmica de la resta del món, i nosaltres tenim l’obligació de protegir la nostra població i el nostre país. La dinàmica real existent al món és encara la de la lluita violenta per dominar l’espai econòmic i polític dels altres, i nosaltres som dins d’aquest món, que a més a més és l’únic. A l’Europa occidental hem viscut d’il·lusionats, des del final de la segona guerra mundial, de quan estàvem protegits militarment, davant d’amenaces exteriors, les quals vam voler ignorar i infravalorar. Nosaltres els catalans hem assolit plenament la nostra condició d’europeus, com una supranacionalitat. Com a europeus teníem un soci exterior que ens assegurava la nostra seguretat, els EUA, però ara això s’ha quedat en un no-res, que de sobte i unilateralment s’ha acabat, nosaltres ens vam equivocar i ell ens ha enganyat. Ara ens trobem sense seguretat militar que ens garanteixi la nostra llibertat, integritat, la del nostre poble i la d’Europa. S’ha vist clarament que no valen les paraules ni els arguments, ni la llei, ni la mútua lleialtat, ni tenir la raó. Malauradament ara s’ha de bastir amb urgència una força militar suficient per ser dissuasiva davant de possibles agressors exteriors, els que siguin. Una força que asseguri les nostres llibertats. El nostre estat del benestar, que tant ens ha costat i ens costa. La nostra defensa ha d’incloure la seguretat contra el narcotràfic, contra els atacs cibernètics, el terrorisme, la immigració descontrolada, etc., tot i que el potencial agressor històric, que ho ha estat realment en diverses ocasions, més important el tenim a l’est, és la Rússia de Putin, de Stalin o dels tsars, amb els seus anhels de restaurar l’imperi tsarista soviètic, i així tapar els seus fracassos interiors econòmics i socials, amb accions com van ser les annexions violentes de mig Polònia, Estònia, Letònia, Lituània, Finlàndia, Txetxènia, Geòrgia, o les fortes intervencions a Hongria, Txecoslovàquia, la DDR, i ara la brutal d’Ucraïna amb dotzenes de milers de morts civils, saltant-se acords i tractats, i ara a més a més un altre potencial i nou agressor exterior, els EUA, apropiant-se els minerals dels ucraïnesos, o Panamà o Groenlàndia, déu-n’hi-do. Per un altre costat, no volem discussions dogmàtiques històriques entre militarisme sí o no, ara això està desfasat.

Volem solucions concretes al problema que tenim ara. La solució crec que és, primer, aprovar amb urgència els pressupostos de defensa, i després muntar les forces armades adequades i suficients per a ser dissuasius, amb personal nou adequat, amb armament actual fabricat totalment a Europa, i aquí sí que demanen amb molta cura i de manera rotunda no tornar a crear un cos militar clàssic espanyol, amb personal anticatalà i antidemocràtic, convençut i cregut que és l’essència de la pàtria, per davant i per damunt de la voluntat popular, és a dir, clarament no volem un nou exèrcit com el franquista o tradicional espanyol, volem amb rotunditat unes forces armades democràtiques i respectuoses amb Catalunya, i com a afectats històrics, fortament i injustament agredits que som, volem tenir participació en la formació del nou cos militar, perquè no sigui anticatalà ni antidemòcrata. Per un altre costat, tot i entendre que no hi ha miracles, i la defensa és ara una prioritat, demano que la quantia dels seus pressupostos no afecti, o afecti mínimament, els pressupostos i l’activitat de les partides socials. Aquesta aportació espero que sigui útil i clarificadora per al futur del nostre país i de tot Europa, i ajudi a establir la pau mundial.