Del rescat bancari al rescat social
Portaveu del Grup Municipal d’Esquerra a l’Ajuntament de Lleida
Segons l’enquesta del CEO publicada aquest juliol, el 91% de la ciutadania considera que és difícil o molt difícil accedir a un habitatge adequat, i el 37% ha hagut de retallar despeses bàsiques –com l’alimentació– per pagar el lloguer o la hipoteca. Davant d’això, l’administració no pot mirar cap a una altra banda.
El parc públic d’habitatge a l’Estat espanyol no arriba al 4% del total, mentre que a Europa la mitjana se situa en el 9%, i a països com Àustria o els Països Baixos supera el 15%. A Lleida, les xifres són encara més preocupants. Si no hi ha un canvi de rumb clar, seguirem condemnant milers de persones a viure en la precarietat, en la provisionalitat o en la renúncia.
L’habitatge és avui un dels principals motors d’injustícia social. I també una de les fonts de frustració més grans entre la ciutadania. És allà on convergeixen les dificultats per emancipar-se, el creixement descontrolat del preu del lloguer, la manca d’habitatge públic i l’escassa capacitat dels governs per donar respostes concretes. A Lleida, aquesta realitat no és una excepció. Al contrari: tenim una llista creixent de famílies en espera, una oferta pública del tot insuficient i barris on la pressió habitacional fa cada cop més difícil viure amb dignitat.
En aquest context, hem fet arribar un prec al ple de la Paeria per demanar que l’Ajuntament sol·liciti formalment al Ministeri d’Habitatge i a SEPES (la Societat Pública Estatal d’Habitatge) el llistat d’immobles i solars de la SAREB –que fins ara gestionava els actius provinents del “banc dolent”– que es troben a Lleida i que, com a part de l’operació recentment aprovada pel Consell de Ministres, podrien passar a formar part del parc públic. Estem parlant de 40.000 habitatges i 2.400 solars residencials arreu de l’Estat, dels quals una part podria tenir ubicació a la nostra ciutat.
El que demanem és, senzillament, de sentit comú: identificar quins actius té la SAREB a Lleida i reclamar-ne la cessió gratuïta a l’Ajuntament, amb els recursos corresponents per rehabilitar-los i posar-los a disposició de les famílies que avui viuen una situació d’emergència habitacional. Portem una dècada sencera reclamant-ho. No és cap ocurrència ni un brindis al sol. És exactament el que ha proposat la nostra senadora Sara Bailac mitjançant una moció registrada al Senat, i és el que molts ajuntaments del país comencen a defensar com una via útil, realista i urgent per ampliar el parc públic d’habitatge.
Però perquè això sigui possible, primer cal informació. Ni l’Estat ni SEPES han publicat encara el llistat de pisos que podrien ser traspassats a cada municipi, i això paralitza qualsevol acció posterior. El nostre prec va dirigit a trencar aquesta inèrcia i a situar Lleida entre les ciutats que volen fer de l’habitatge una política transformadora, no una promesa recurrent.
Des d’Esquerra, volem ser útils. No volem alimentar debats estèrils ni fer discursos retòrics. El que proposem és clar i aplicable: sumar els actius de la SAREB al parc públic de Lleida, dotar-los de recursos, cedir-ne la gestió a qui en té les competències i aprofitar totes les eines disponibles per garantir el dret a un habitatge digne a la nostra ciutat.
Això no és una batalla de competències entre administracions. És una qüestió de voluntat política. I des de Lleida, volem i hem de fer la nostra part.
