Rússia, potència agroexportadora

Arran de la taula rodona organitzada fa uns quants dies per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) a la seu de l’IEC dedicada a la nova geopolítica alimentària, amb especial atenció al cas de Rússia, i en què van participar Lourdes Viladomiu, Jordi Rosell de la UAB i Paco Yglesias, expert en mercats de matèries agràries, voldria exposar alguns elements que considero que poden ser interessants.

Voldria començar posant en relleu el gir històric que ha viscut aquest país. Durant l’època de l’URSS, el país depenia, per a alimentar la població, de les importacions de cereals bàsicament procedents dels EUA; avui ha passat a convertir-se en un dels principals exportadors mundials de cereals, especialment de blat.

El canvi, impulsat durant el mandat de Vladímir Putin, es fonamenta en una estratègia d’autosuficiència alimentària, i aquí cal tenir present l’annexió de Crimea, autèntic graner d’Europa, i la creació d’agrohòldings, grans conglomerats publicoprivats que controlen tota la cadena productiva. Empreses com Miratorg –fundada el 1995 i avui líder en producció càrnia, amb exportacions a quaranta països– exemplifiquen aquesta transformació. La partida d’exportacions de matèries agràries puja a uns 45.000 milions de dòlars i, des de fa anys, el saldo entre exportacions i importacions és netament positiu.

Les sancions comercials del 2014 i la doctrina de seguretat alimentària del 2020 han accelerat l’expansió russa als mercats internacionals, amb Egipte com a primer comprador de blat i una presència creixent a l’Àfrica, l’Àsia central i l’Orient Mitjà. En vint-i-cinc anys, Rússia ha passat de subministrar el 5% del blat mundial al 33%.

Però no només destaca en el mercat de cereals, que representen una tercera part de les exportacions en aquest capítol, hi ha altres partides que tenen una presència important en la seva exportació agroalimentària.

Cal considerar, per exemple, que és un dels principals actors en el mercat mundial de l’oli de gira-sol, que el peix i marisc són una altra de les seves exportacions tradicionals importants, que ocupa una bona posició en llegums i proteïna vegetal i que és tot un referent en el mercat carni.

El nou paper que està tenint Rússia en el mercat internacional en aquest sector té repercussions a casa nostra i encara en pot tenir més.

La creixent producció de cereal, animada per noves terres de correu i un clima més favorable, és un nou factor que té pes dins de la política del Kremlin, com passa amb el gas i petroli. Tampoc no hem d’oblidar l’important paper que té en l’exportació i la fixació dels preus d’adobs inorgànics.

En el mercat de la carn, i especialment del porcí, també ens pot afectar. Fins ara el principal comprador de porcí rus era el Vietnam, però amb la seva política d’ocupar nous mercats, el 2024 Putin ha aconseguit que la Xina obri les seves fronteres al porcí rus, i ha aconseguit col·locar en el primer semestre del 2025 producte al mercat xinès per un valor de 75 milions de dòlars.

Són dades que ens haurien de moure a una reflexió: el mercat mundial està canviant molt ràpidament, amb nous actors i noves aliances. Europa potser no es mou prou per adaptar-se a aquests nous escenaris i no té una definició d’objectius estratègics adaptats a la nova realitat. La pèrdua de mercats o la preocupació per la seva pròpia sobirania alimentària haurien de ser una prioritat. I això també és aplicable a casa nostra.