Un alcalde socialista a Nova York

Zohran Mamdani, de 34 anys, nascut a Uganda i musulmà, ha sacsejat la Gran Poma. La seva victòria a les eleccions municipals de Nova York sorprèn aquí i il·lusiona allà. L’estat novaiorquès ja és de tradició demòcrata però, aquest cop, la notícia fa especialment impressió a la City.

“Per una Nova York que et puguis permetre” era l’eslògan de la campanya vencedora a una ciutat impulsada pels immigrants.

En una societat tan resignada davant la fragmentació com la dels Estats Units, no sorprèn que una agenda palpable tingui èxit. L’esgotament moral dels estatunidencs és tant que una revelació tan greu i recent com la de les trobades de Trump amb víctimes menors d’edat ja no ha suscitat ni indignació. Simplement els confirma la corrupció estructural del sistema.

Alhora, tampoc els demòcrates han estat oferint un projecte comú il·lusionant. Les divisions internes els defineixen, i els joves se’n desconnecten per inacció domèstica i contradiccions en política exterior, especialment arran de Gaza. Les accions perceptibles escasses i la frustració en temes com l’habitatge deslliga als votants demòcrates del vot acostumat.

Aquesta desconfiança dels estatunidencs en les institucions polítiques tradicionals estimula la seva predisposició a escoltar noves opcions. Per això, en un moment de frustració aparentment irresoluble, una iniciativa tangible i directa ha estat clau. En aquest cas, la d’un autodenominat socialista.

Mamdani, un demòcrata allunyat de l’establishment, no apel·la tant a una identitat ideològica com a una urgència material. Ell posa el focus en la crisi del cost de la vida. Promet construir 200.000 nous habitatges, posar control al lloguer, apujar els impostos als rics, congelar el preu dels autobusos, baixar els de la cistella de la compra i proporcionar cobertura universal de llar d’infants.

No només s’ha compromès, sinó que ha aconseguit que la gent se’l cregui, esborrant la distància entre ell i el votant. Ha gravat els seus vídeos promocionals a les “bodegas” (ultramarins) i petits negocis i restaurants parlant hindi, àrab i espanyol, va en metro i en bici i és força pro Palestina (per a un candidat estatunidenc).

La resolució d’aquestes eleccions ha inclús suscitat comentaris d’enveja sana a les xarxes per part de gent que ni viu als Estats Units. “El meu President! (soc de Països Baixos)”, “El món t’estima”, “El President de la gent! (des d’Escòcia)”, diuen alguns usuaris. El fet que les mesures que planteja trobarien aplicació a tantes altres ciutats és el que inspira la gent d’arreu a expressar-li el seu suport online.

Nova York, abans de la crisi fiscal dels anys setanta, era el model que avui Mamdani vol recuperar. Durant dècades, la ciutat representava exactament allò que ara sembla impossible: un lloc on arribar, trobar una feina i construir una vida estable. Era l’exemple d’una metròpoli que feia viable l’ascens social.

Ara caldrà veure si la classe mitjana que –aquí i allà– es va reduint pot aguantar una mica més per comprovar si les polítiques del nou alcalde ressusciten aquella Nova York. Si Mamdani ho aconsegueix, segur que valdrà la pena prendre’n nota.