Una malifeta europea (i 6)

Les imatges de la cimera de l’OTAN són un llibre obert, mostrant sense vergonya ni penediment els pecats capitals de la societat. Els dirigents europeus se sotmeteren a les exigències d’un personatge que ni un delirant còmic underground podria millorar. L’exigència i acceptació de gastar més en armament no és altra cosa que el fracàs del principi que va generar la Unitat Europea. Com un ruc desfermat, llençant coces a tort i a dret, el president Trump va exigir, i aconseguir, augmentar la despesa fins a quantitats que destrueixen les conquestes socials. A més, exigeix que aquest impost revolucionari solucioni els seus problemes econòmics, amb la compra del material militar obsolet que s’acumula en un estoc incommensurable. Una ferralla sobre la qual té el control, el manteniment i els recanvis. Aquest xantatge ens deixa sotmesos i arruïnats en mans del boig de torn. El president espanyol era menystingut en la forma i el contingut. En la trista figura de l’univers esperpèntic de Valle Inclán, la seva era una mort anunciada, al substituir coherència per estratègia. Soc d’una època en la qual ens oposàvem a les bases americanes i a la pertinença a l’OTAN. Organització que quan convenia i podia no va ésser capaç d’integrar Rússia en un projecte comú europeu, preferint l’estatus actual de confrontació. Els catalans hem vist com la Comunitat, fotocòpia dels mals dels Estats que la integren, camina inexorablement cap a un monstre burocràtic amb peus de plom i cervell aliè als interessos generals. Constatem que no anirà a millor, sinó tot el contrari. Què passarà quan a la majoria dels estats governi la púrria feixista que preteníem erradicar amb la creació de la Comunitat? Si ara no han estat capaços d’escandalitzar-se per una policia patriòtica que ha perpetrat tots els delictes del codi penal. Ni per un rei amb residència itinerant que mostra les seves vergonyes en públic. Ni per la impunitat sediciosa d’una cúpula judicial que fa i desfà per damunt de les institucions del poble. Una policia creativa que converteix en armes de destrucció massiva els estris de cuina. D’un país que no aprova pressupostos i augmenta el deute fins la morositat... No cal que els digui el que passarà, tothom ho sap.