Habitatge per a tothom (3)

Durant anys, els anuncis a bombo i plateret de les immediates solucions només han mostrat la capacitat per enredar, la incapacitat per solucionar, l’incompliment dels compromisos i, especialment, la criminalització del món de la construcció, sense discriminar els verdaders culpables que mantenen la impunitat. Per contra, una munió de persones, empreses i ciutadans es veuen expropiats, perjudicats, assenyalats i desmotivats per la inversió, el treball i la promoció. Una teranyina de burocràcia ho frena tot, fent interminables, feixucs, cars i motiu de visita al psiquiatre els tràmits de qualsevol iniciativa. A Lleida per una llicència d’obres calia esperar més d’un any. Ara sembla que és una mica menys, per una rehabilitació no cal demanar el preceptiu informe d’afectació aeronàutica a Madrid. No és un acudit. Una promoció urbanística és una aventura on només l’administració en surt beneficiada, aconseguint, amb això, que no se’n faci quasi cap. El benefici del 100% de zero és zero. Només cal repassar les actuacions urbanístiques de la mateixa Paeria, que s’arrosseguen interminablement durant una inacabable promesa. Els costos de construcció estan disparats, tots es barallen per les mateixes matèries primeres, escasses i al millor postor, havent-hi països que estan construint noves ciutats de milions de persones o faraòniques construccions de nou-ric. Les promocions actuals es fan amb la intenció de recuperar el valor de la inversió del solar. En molts llocs, el sòl urbà escàs o inexistent té uns preus impossibles per a les noves iniciatives. Costos estratosfèrics del sòl, dels materials i una escassa oferta d’empreses especialitzades de confiança fan els pressupostos inaccessibles. I el problema principal és que el govern més progressista de la història d’Espanya no controla la inflació, ni procura uns salaris en consonància amb el cost de la vida i fa impossible l’adquisició d’un habitatge. Pel lloguer no han estat capaços de mantenir la seguretat jurídica per als propietaris, deixant-los en mans de màfies d’okupes. Només cal fixar-se en la multitud d’ofertes que, amb costos i obligacions, asseguren a la propietat quelcom tan senzill com cobrar el lloguer o salvaguardar el propi habitatge.