SEGRE

Creado:

Actualizado:

Són de plànyer els pobres ucraïnesos víctimes d’una invasió injustificada i ferotge, però també aquells russos que no comparteixen –i es manifesten en contra, encara que els costi alguna atonyinada policial o la presó– la fal·lera bel·licista i annexionista del seu despòtic president. Potser una minoria, si donem per bons –que és donar molt, tenint en compte els paràmetres democràtics d’una dictadura de facto– els resultats electorals, però quasi un terç de la població segons estadístiques independents. No gens de plànyer, en canvi, els magnats que s’han fet d’or, fins a un grau obscè, aprofitant la proximitat al nou tsar de totes les Rússies i part de l’estranger, així com la plutocràcia que ha instaurat, sota la mirada complaent de les autoritats polítiques i financeres occidentals que ara es veuen obligades a castigar-les en allò que més els cou: la butxaca.

El passat dimecres 2 de març llegia a l’Ara un article de Maksim Óssipov, escriptor moscovita que treballa com a cardiòleg a l’hospital de Tarussa, 140 quilòmetres al sud de la capital (ho he mirat a Google Maps). Hi explicava que es va afegir a una de les protestes prohibides per l’agressió militar de l’exèrcit del seu propi país amb una pancarta que deia: “Caín, on és el teu germà Abel?” El motiu d’una referència a primer cop d’ull tan críptica, i tan bíblica, als desavinguts fills d’Adam i Eva no era altre, segons el metge lletraferit, que la creença que en el fons aquesta guerra hauria de ser qualificada de fratricida. De fet, el seu pare era nascut a Ucraïna, d’on va haver de fugir, aleshores est enllà, dels nazis que n’assassinarien tota la família prop de Kíev, amb 150.000 jueus més. Concloïa que ni ell ni els seus amics s’haurien imaginat mai d’arribar a veure “una ignomínia com aquesta”, en què intueix el principi de la desintegració de Rússia. S’ha de ser molt valent per publicar un text així, que pot costar al seu autor la feina i la llibertat.

Setmanes abans, el 20 de gener, Óssipov era aquí a Lleida, presentant en una concorregudíssima llibreria La Fatal la seva darrera obra, Pedra, paper, estisores, en companyia del traductor al català, Arnau Barios. El llibre traspua un to crític amb el règim putinesc i una inexorable desesperança pel fet d’haver-lo de suportar, qui sap si per molt de temps. I ara, a sobre, això. Quina pena, Maksim, tot plegat.

tracking