Molt poètic

Una de les coses bones de Sant Jordi és que no hi ha llistes dels llibres de poesia més venuts. I una de les coses encara bones de la poesia és, precisament, que gairebé no comptabilitza per res. O sigui, que per molts anys continuï lluny de les especulacions mediàtiques, fútils i fugisseres, que marquen la diada per excel·lència. Més enllà de la literatura mateix, tots sabem en què s’ha convertit Sant Jordi a còpia d’anys: un circ poblat de sobtats autors que desembarquen en aquest món tan sols un dia a l’any, aviam què esgarrapen, impulsats pel vent de ser una cara coneguda. Les xarxes socials, a més, han accentuat aquests aparadors. (Sent positius, també podem dir que entre tanta morralla, entre tant d’intrusisme aprofitat, que abaixa la dignitat d’una literatura, podem garbellar grans llibres que han estat creats per perdurar, generalment escrits per persones que llegeixen, un aspecte, aquest, que es detecta de seguida...)

Per això el recer de la poesia, la germana menor desconeguda, a pesar de quedar esclafada per les proses del moment, manté alhora la seva ànima diguem-ne pura, volums que una veu ha confegit des de la necessitat de dir, no de vendre o de sortir en alguna llista o en alguna pantalleta. La prosa anhela un públic; la poesia, lectors.Aquesta suposada puresa de la poesia tampoc implica automàticament que tingui qualitat. Sovint passa al contrari. Però almenys em commou l’actitud de qui l’ha pensat i s’hi ha deixat acompanyar, a redós d’algun ideal, d’algun tros esqueixat de fe que et volta per dins. La poesia no guareix. Més aviat farceix una soledat, o et parla del que sabies i havies oblidat, t’eixampla el pensament, es contrasta amb la rutina de les idees per revelar-ne de noves, o d’antigues, que fan refulgir la vida, li atorguen un doblec que et reforça l’esperança. I, a sobre, la gran poesia pots rellegir-la sempre i sempre s’adaptarà al teu temps, a la teva edat.

Dins, doncs, de les allaus sorolloses, allà espera un poema, callat, personalitzat, una identitat afí en la qual pots aturar-te a viure, a menjar i a beure. A amarar-te de tot el seu sol, dels seus carrers lluminosos, d’una complicitat versemblant i vera. Que tingueu un bon Sant Jordi. Que seguim creient en el miracle.