El nostre moment feliç

TOTS HEM de tenir el nostre moment feliç per quan la infelicitat sigui molta. L’alegria és limitada perquè ho són l’amor i l’amistat. Ho sabem des de petits. Els dracs duren per sempre, però els nens es fan grans. El nen creix i rebutja el drac, ignorant que inicia el camí cap a la mort, i Puff s’enfonsa al mar, condemnat a la solitud eterna dels déus. “He regnat 50 anys”, va dir el primer califa de Còrdova, Abd al-Rahman III, al fer balanç del seu mandat a mitjans del segle X. “Riqueses i plaers han esperat la meva crida per acudir d’immediat. En aquesta situació, he anotat diligentment els dies de pura felicitat: sumen 14.” Nosaltres en tenim prou amb un. Tots hem de tenir el nostre moment feliç per quan la infelicitat dreni el gel negre que guarda el nostre cor. Si hi ha un substitut de l’amor és el record. Tot el que no recordem és també inoblidable. Quan menys ho esperem tornarà, i és important que en aquell moment, just en aquell moment, estiguem a punt. Hem d’estar atents perquè els morts són tímids i les seves aparicions no són mai aparatoses. Una olor. Una inflexió de veu. Una sonata. Una manera de caminar... Recordar-los és la millor manera de no perdre el temps perquè no el perdem: el guanyem als braços de la felicitat recuperada. Abans de néixer vam néixer en els ulls dels pares que miraven les coses que també veuríem nosaltres algun cop: les muntanyes, la mar, la compassió, les abraçades, la fe en el temps. Una meravellosa coincidència ens va portar a aquest món: les seves mirades creuant-se en un ball, les seves paraules escrivint un camí que recorreríem amb un peu a l’origen i un altre al final. És freqüent que a les làpides dels cementiris hi hagi una estrella a la data de naixement i una creu a la de la mort, però quants difunts no dirien: “poseu la creu al principi i l’estrella al final.” De petits pensàvem que davall de l’arc de Sant Martí hi havia un tresor; potser després de la mort veurem que les nostres llàgrimes –diminuts focs a les galtes– eren monedes d’or. El sol de la infantesa és el mateix que daura la vellesa. Tots hem de tenir el nostre moment feliç que ens salvi. Tots hem de tenir el nostre moment feliç que ens matarà el dia que ens faltarà.