SEGRE

TRIBUNA

Per unes biblioteques que creïn comunitats

Regidor de Ciutat i Cultura

Per unes biblioteques que creïn comunitats

Per unes biblioteques que creïn comunitatsSEGRE

Creado:

Actualizado:

Una de les missions que ens vam establir com a govern municipal –i que és una de les marques d’identitat d’Esquerra Republicana– és la de garantir l’exercici dels drets culturals de la ciutadania de Lleida. La declaració de Friburg sobre drets culturals parla en el seu article 5 del dret de tota persona a l’accés i participació en la vida cultural de les comunitats a les quals decideixi pertànyer.

El Manifest de la UNESCO del 1994 diu que la biblioteca pública, l’accés local cap al coneixement, proporciona les condicions bàsiques per aprendre al llarg dels anys, per decidir lliurement i per al desenvolupament cultural de l’individu i dels col·lectius. A la ciutat de Lleida disposem actualment d’una sola biblioteca pública que compleixi les característiques marcades pel pla de lectura de la Generalitat de Catalunya. Parlem de la biblioteca de Rambla d’Aragó, gestionada per la mateixa Generalitat de Catalunya. L’única biblioteca de gestió municipal és la que està situada al centre cívic de Pardinyes i la seva dimensió i dotació queden lluny de les necessitats actuals.

És en aquest sentit que vam aprovar el passat ple de desembre el Pla del Servei Bibliotecari de la ciutat de Lleida, un document que analitza les nostres característiques sociodemogràfiques i el mapa de serveis culturals públics actuals. Amb aquesta informació estableix d’una forma objectiva les necessitats de la nostra ciutat pel que fa al servei bibliotecari i determina el marc per a un desplegament racional i equilibrat d’uns equipaments que han de ser autèntics nodes culturals distribuïts per la ciutat.

Els objectius d’aquest document són cinc i són força clars. Es tracta de desenvolupar territorialment els programes i projectes d’una política general de lectura pública que, amb el lideratge i suport de la Biblioteca Pública de Lleida, es reflecteixi, creixi i s’estengui a partir d’uns vèrtexs estratègicament distribuïts (les biblioteques de proximitat); d’organitzar els diferents serveis de les biblioteques com a centres de producció i difusió dels programes i projectes culturals de la ciutat –el que anomenem “nodes culturals”–; de crear les estructures necessàries de dotació i renovació del fons, personal, manteniment dels equipaments, etc., que assegurin un servei de màxima qualitat; d’assegurar a llarg termini les demandes de la població pel que fa al servei bibliotecari públic, com ara són les necessitats d’informació, formació contínua, oci, relacions ciutadanes, etc. i, per últim, es tracta de projectar la unitat del servei bibliotecari mitjançant l’ús d’una imatge corporativa i elements de comunicació comuns.

Les biblioteques són ja molt més que un espai de préstec de llibres. Els canvis cap a una societat digital han modificat profundament les necessitats i els canals d’accés a la cultura. També són llocs on es desenvolupen multitud d’activitats culturals estimulants vinculades a la lectura, la creació o el joc. A la vegada, les biblioteques compleixen una funció social addicional, ja que són un punt de trobada intergeneracional. Fins i tot un refugi per a aquelles persones que per diferents motius necessiten un espai amable i segur durant unes hores al dia.

En aquest nou Pla de Biblioteques es descriuen quatre grans àrees de la ciutat que requereixen aquest servei: parlem de les zones centre, amb l’actual biblioteca pública, nord, oest i sud-est. Serà en l’elaboració dels anomenats plans funcionals que es dissenyarà el caràcter singular de cadascuna, amb la pretensió d’adaptar-se a les necessitats específiques de cada entorn, però també de desenvolupar serveis especialitzats per a tota la ciutat.

Deia David Lankes, professor de Comunicació de la universitat de Carolina del Sud i un reconegut especialista en l’àmbit bibliotecari, que “les males biblioteques creen col·leccions, les bones biblioteques creen serveis i les grans biblioteques creen comunitats”. Som-hi, doncs, entre totes i tots, a fer biblioteques que creïn comunitat a Lleida

Per unes biblioteques que creïn comunitats

Per unes biblioteques que creïn comunitatsSEGRE

tracking