SEGRE

TRIBUNA

Carta oberta d'un pirinenc als presidents Aragonès i Lambán

Carta oberta d’un pirinenc als presidents Aragonès i Lambán

Carta oberta d’un pirinenc als presidents Aragonès i LambánSEGRE

Creado:

Actualizado:

Com vostès saben, té lloc des de fa temps una polèmica sobre si són convenients uns JJOO d’Hivern al Pirineu. Com que crec que les coses no es fan bé i com que el tema és important, poso respectuosament a la seva consideració el següent:

1) El conjunt del Pirineu és una àrea poc poblada i marginal, dedicada en gran mesura a satisfer les necessitats de lleure dels urbans ubicats al sud i al nord de la serralada. La vida econòmica, social i cultural es desplega en les ciutats demogràficament potents i al Pirineu n’arriba només un feble ressò.

2) Els pirinencs necessiten unitat, generositat i solidaritat en un moment crucial de la seva trajectòria, no passos en fals ni polèmiques estèrils. Un referèndum a 63.000 habitants de l’Alt Pirineu i Aran de Catalunya amb una pregunta binària del tipus: “Vol uns JJOO d’Hivern al Pirineu, sí o no?”, sense una completa informació sobre el projecte (poblacions directament implicades, escenaris de competició, infraestructures i equipaments proposats, inversions previstes, plàning, etc.) és un parany que no té sentit en una societat madura. Podria ser perjudicial de cara al futur: un perniciós joc malabar.

3) Quan es du el debat a discussions de baixa volada i s’oblida l’interès general a mitjà i llarg termini es fa un flac favor a la ciutadania.

Catalunya i l’Aragó han d’aprendre a mirar-se de cara i col·laborar en projectes conjunts tant de petit format com de gran dimensió. Ambdós Comunitats sortiran guanyant. El tristíssim afer de les obres d’art de la Franja hauria de dur a la reflexió les autoritats polítiques i religioses concernides.

4) El Pirineu ha conegut una experiència olímpica. La Seu d’Urgell va participar en els exitosos JJOO de Barcelona 92 acollint l’esport del canoe-kayak d’aigües braves. Què n’ha quedat? Uns equipaments públics renovats, un orgull general i un Parc Olímpic del Segre modèlic convertit en un actiu social i econòmic fonamental per a la ciutat: un equipament de turisme nàutic i d’alt competició de renom internacional on s’han celebrat 19 Copes del Món, 1 Campionat d’Europa, 3 Campionats Mundials i infinitat de proves menors. És el parc urbà més visitat i més apreciat pels urgellencs.

5) Es fan difícils d’entendre postures decididament contràries o incondicionalment favorables als JJOO al Pirineu sense disposar de la informació necessària per avaluar-ne racionalment els pros i els contres.

6) Què necessita el Pirineu? El Pirineu necessita unitat, generositat i solidaritat; també altura de mires lluny dels localismes miops i de les eixorques intransigències. Què vol dir unitat? Unitat vol dir anar juntes Catalunya i l’Aragó amb un projecte compartit, amb el vistiplau del Comitè Olímpic Internacional (COI) i del Comitè Olímpic Espanyol (COE). Unitat vol dir generar il·lusió col·lectiva dins i fora del Pirineu, com va passar el 1992. Altura de mires vol dir plantejar els JJOO d’Hivern com una fita significativa –no com a punt d’arribada, sinó com a punt de partida– d’un ambiciós Pla General de posada al dia del Pirineu en els camps de la demografia, de l’economia, de les comunicacions i les telecomunicacions, de la cultura i de la protecció del medi físic.

7) Si un dels objectius bàsics és posar el Pirineu en el mapa d’Europa i del món, serà intel·ligent convidar a participar-hi al Principat d’Andorra, l’estat pirinenc per antonomàsia, que ha excel·lit en els darrers anys en l’organització de proves internacionals d’esquí alpí i que també gaudeix d’escenaris molt adients.

8) Una candidatura presentada a l’uníson pel COE, les ciutats de Barcelona i Saragossa, amb el suport explícit dels pirinencs, dels Governs d’Espanya, de Catalunya, de l’Aragó i d’Andorra, fruit del consens i d’un treball tècnic seriós, aprofundit, amb la convenient participació pública, escollint les millors ubicacions per a cadascun dels esports, que resolgui satisfactòriament la connexió entre les seus i les subseus, i que s’hagi plantejat des del minut zero la sostenibilitat ambiental, econòmica i paisatgística de les inversions públiques i privades, seria una candidatura molt sòlida amb possibilitats reals d’èxit.

9) Catalunya, l’Aragó, Espanya i França tenen un deute amb el Pirineu, aquesta joia ecològica i paisatgística que és imprescindible per als equilibris mediambientals. El Pirineu es troba ara en una cruïlla crítica: o cap a l’accentuació de la decadència com a col·lectiu humà, o ben al contrari, a punt per posar les bases del seu redreçament demogràfic, econòmic i social. En el segon escenari, els JJOO podrien ser una peça clau, si el projecte es reenfoca de nou. És hora de fer política gran, amb les llums llargues, amb un horitzó a 20 anys.Per assolir l’ambiciós objectiu de salvaguardar i reactivar el Pirineu en benefici de tots, la unitat, la generositat i la solidaritat són els conceptes essencials.Rebin el testimoni de la meva consideració.

tracking